En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 23 de novembre del 2012

Foix (II) Temperament poètic

És en tocar-me
el foc que porto a terme
els millors versos.

8 comentaris:

  1. I el foc el torno
    en tot allò que sóc,
    el silenci com aposta,
    els sentits venuts
    per no fer-te mal.

    ResponElimina
  2. "els sentits venuts/ per no fer-te mal", crec que ho entenc, a mi també em passa. En saps molt, Enric!

    ResponElimina
  3. ës en llegir-te
    que m'hi creme
    amb els versos.

    Petonets i gràcies per participar en la presentació de Castelldefels!!!

    ResponElimina
  4. Per això jo et deia que una vida sense patiment no mereix la pena ser viscuda, tot i que hi ha molt poca gent que no patisca, creu-me, el que no tenen és la sort de poder expressar el seu haver.

    Se sent miserable
    quan de bon matí s'alça
    i percep que tot és estèril,
    però un full
    vingut d'un vell prestatge
    li fa pensar, li fa sentir
    que és eterna, que és U
    amb ell i amb l'Univers.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Completament d'acord, Vicent. El poema també és improvisat? Sou uns cracks!

      Elimina
  5. Doncs sí, no és gaire bo, però expressa i és allò important, i del que t'he dit doncs també, que nosaltres tenim la sort d'haver-nos ficat en aquest món de la paraula, sinó seríem robots portats pel gaudi i per la voluntat només.

    Una abraçada sempre amiga

    Vicent

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...