En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 3 de maig del 2015

Intertextualitat

Llegeixes, escrius.
Vius, reflexiones.
Crees, interpretes.

Una plana del teu llibre
sempre besant l'altra.

Les dicotomies
són els dos pols
de l'electricitat.

22 comentaris:

  1. Aquest poema l'he associat mentalment al cartell que tens a la dreta sobre una presentació de Jesús Bonals. L'has dissenyat tu, Helena? És un cartell que t'interroga i es fa llegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol, no és un cartell, és la coberta i contracoberta! I no l'he dissenyat pas, tot i que ja m'agradaria!

      Elimina
    2. He llegit el llibre de Jesús Bonals, 'Concert per a la mà esquerra'. M'ha agradat molt. El recomano sense reserves. Llegiu-lo, ja em direu el què.

      Elimina
    3. Moltes gràcies, Ramon! Jo també el recomano.

      Elimina
  2. Sense els dos pols, l'electricitat no existiria...

    Podríem dir el mateix de les dicotomies... Com escriure sense llegir?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      en el teu cas, com escriure sense una imatge, generalment pintada per tu.

      Elimina
  3. Respostes
    1. La creativitat a vegades sorgeix amb dolor, com una enrampada, Rafel.

      Elimina
  4. A mi m'agrada això que les pàgines es besin mútuament. I encara m'agraden més els llibres que s'han de "desbarbar" (els que tenen els fulls plegats de 4 en 4 i cal tallar-los amb un trempaplomes, si és que encara n'hi ha, per la part de dalt i de vegades per la dreta i tot. I l'olor dels llibres vells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      jo no tinc paciència per aquests llibres tot i que són molt autèntics. El magatzem de la meva biblioteca fa olor de llibre vell i no m'agrada gaire. M'agrada d'olorar els nous!

      Elimina
  5. Que una pàgina besi la següent i que els versos es polaritzin, sí/no, la reducció binària de la complexitat que ens permet dominar el món o -potser- comprendre el sentit profund de les coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      és molt filosòfic, com el teu comentari, el meu poema!

      Elimina
  6. Molt suggerent -com sempre- la teva poesia, Helena. La imatge de les pàgines besant-se l'he trobada especialment creativa. Es clar que, de seguida he pensat en les pàgines que estan esquena contra esquena…
    M'enganxes a punt de llegir una estona el llibre del teu pare. De moment molt bones vibracions.
    Que vagi molt bé l'acte de dijous!

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      jo tinc un llibre que m'agradaria de publicar que ho és, una pàgina besant l'altra, es tracta d'una imatge en un costat i un comentari d'ella en l'altra.

      Que bé que t'agradi el Concert!

      Elimina
  7. Continuïtat del paper i la paraula, amb la mà acariciant l'aire.

    ResponElimina
  8. Dos signes d'admiració, com una dicotomia, cantireta!

    ResponElimina
  9. Els dos pols es donen les mans i canten i ballen.


    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles, és el millor que poden fer, cantar i ballar!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...