En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 8 de maig de 2015

Essencial

Llegir poemes és com olorar perfums.
El tercer ja et cansa,
et sembla igual que els altres.
Millor que et quedis
amb aquell que t'ha escollit
en la primera plana
que obres dins el poemari.
També els grans amors
són inevitablement escassos.
Més de dos Tabucchi
creia que eren massa.

12 comentaris:

  1. Jo amb un en tinc prou, a tot estirar dos si són curtets.

    ResponElimina
  2. Els meus coneixements sobre Tabucchi no anaven més enllà de "Afirma Pereira".
    Amb el que has escrit ara sé que també feia poemes.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Crec que no feia poemes, es referia als grans amors, Tabucchi.

      Elimina
  3. A mi m'agrada molt llegir poesia als blogs, per aquesta raó, perquè si és un blog que segueixes, només en llegeixes un. Amb els llibres em costa de frenar-me, però em pasa com tu dius, el tercer ja és massa.

    Jo tinc el mateix coneixement de Tabucchi que en Xavier...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      El format bloc és molt bo per la poesia, no cansa.

      Elimina
  4. Hi estic d'acord amb la tesi central. La poesia demana concentració, i la concentració cansa. Massa poemes són inassimilables (bé, això no és dir res, és fer una tautologia: si es poden assimilar ja deixen de ser massa). Hi ha poemes molt llargs que resulten intimidatoris, com el cas del que ahir vam coincidir diversos participants de la jam a tractar: La terra gastada de T.S. Eliot. Cal escometre'n la lectura a poc a poc, sense pressa. A culleradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      a mi m'agrada de llegir poesia, però també em costa alhora, igual que llegir un "totxo". Sóc una mica contradictòria, a vegades.

      Elimina
  5. Els teus poemes no cansen. A mi m'agrada agafar un llibre de poemes a l'atzar, obrir-lo a l'atzar i llegir un poema o dos. Breus, és clar. Si és d'aquells poemes del XIX, que no s'acabaven mai (i és un poema bo), aleshores en llegeixo un fragment qualsevol. Com que tinc mala memòria, molt sovint em passa que recordo un vers de forma imprecisa, i no sóc capaç de recordar de quin autor ni de quin llibre és. D'això se'n podria dir "ser un tastaolletes". En amors... no dic que no estaria bé ser-ho també, però en el meu cas no és el cas, ai las.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      ser tastaolletes en poesia és bo, i a vegades en l'amor, quan un moment molt breu té molta intensitat.

      Elimina
  6. LLegir poemas es olorar parfums, sí!!!
    Alhora cada poema té el seu tacte i el seu color, així com la seva melodía.
    Pot costar asimilar-los tot intentant posar-nos en la pell de qui l'escriu.


    Bon cap de semana.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i carles,
      cal sempre posar-se en la pell de qui escriu.

      Elimina