Mari Trini va ser una cantant espanyola, (admiradora de Serrat, segons ella mateixa) que va fer la seva carrera a la dècada dels 70-80. El fragment que he citat és de la cançó "Amores" del 1970 un dels seus temes més emblemàtics i que li va donar la primera fama. Malauradament va morir fa alguns anys.
Costa molt! Quan tot és fosc i sembla que no hi ha cel, no sentim la joia de viure. Però certament, un poema pot ajudar, contra la "intempèrie moral", que diu Joan Margarit. Gràcies, Helena, els teus versos sempre fan pensar.
Costa molt! Quan tot és fosc i sembla que no hi ha cel, no sentim la joia de viure. Però certament, un poema pot ajudar, contra la "intempèrie moral", que diu Joan Margarit. Gràcies, Helena, els teus versos sempre fan pensar.
Ara mateix em poso a fer un poema.
ResponEliminaConsol,
Eliminales teves fotografies valen per un poema!
Jo n'he fet algun, però són molt desastrosos :-)
ResponEliminaNo és veritat... A les itineràncies se'n guarden uns quants de teus, de ben bonics.
EliminaAssumpta,
Eliminasegur que no serà tant!
Potser el cel som nosaltres... La companyia, l'amor, l'amistat, la poesia... Tot allò de bo que portem dins.
ResponEliminaCarme,
Eliminam'agrada molt com t'ho prens!
No ho deia Mari Trini?
ResponElimina"Quién no escribió un poema
huyendo de la soledad"
Xavier,
Eliminano sé qui és Mari Trini, però ho trobo encertat.
Mari Trini va ser una cantant espanyola, (admiradora de Serrat, segons ella mateixa) que va fer la seva carrera a la dècada dels 70-80.
EliminaEl fragment que he citat és de la cançó "Amores" del 1970 un dels seus temes més emblemàtics i que li va donar la primera fama.
Malauradament va morir fa alguns anys.
Un poema amb versos que dringuin pot alegrar un dia trist, il·luminar un dia fosc.
ResponEliminaGlòria,
Eliminai tant que sí, a mi un bon poema em fa feliç encara que sigui dur.
Excelsa, ets un far que no para de donar llum!
ResponEliminaAbel,
Eliminadoncs a mi m'entusiasma la imatge que fas servir!
Costa molt! Quan tot és fosc i sembla que no hi ha cel, no sentim la joia de viure. Però certament, un poema pot ajudar, contra la "intempèrie moral", que diu Joan Margarit. Gràcies, Helena, els teus versos sempre fan pensar.
ResponEliminaRamon,
EliminaJustament m'he inspirat en Margarit en el títol!
Costa molt! Quan tot és fosc i sembla que no hi ha cel, no sentim la joia de viure. Però certament, un poema pot ajudar, contra la "intempèrie moral", que diu Joan Margarit. Gràcies, Helena, els teus versos sempre fan pensar.
ResponEliminaEl cel siempre hi es... Son nosaltres que l"abandonem
ResponEliminaGrácies.
Una Abra cada.