Em ve al pèl per celebrar el final apoteòsic del partit del Barça d'ahir ... Sembla que els grans finals són el que més bon record ens genera. Per això, serà, els clímax de tantes obres de teatre, cinema i literàries s'ho juguen tot a una carta final. Tanmateix, com ho demostra de nou el partit de futbol d'ahir, si no has treballat bé la part anterior, el desenllaç pot resultar frustrant.
Jo acostumo a reservar-me per al final el que m'agrada més: em menjo les gambes abans que l'arròs, menjo la vedella i em guardo les llenegues... Les postres, el millor sempre. Com l'Eduard, el tercer gol van ser unes postres inesperades!
Recordo com, de petit, dosificava la xocolata per acabar menjant-me-la sola, després d'haver-me cruspit el pa. Ara, de gran, sempre em reservo un raconet per a les postres, I tant!! I si són de xocolata encara més. Visquin els finals amb clímax! Per cert, el d'ahir, del Barça el vaig viure molt intensament en un bar al costat d'un parell de bons amics. Quines abraçades!!
No hi ha cap dubte en això. Les postres són la millor part de l'àpat...
ResponEliminaLa traca final, com aquest darrer vers del teu poema.
Veig que estem d'acord, Carme!
EliminaEn italià no existeix el mot postres. En diuen "dolce"
ResponEliminaLa millor part, ben dolça.
Xavier,
Eliminael que m'agrada més a mi de tot és la fruita.
Tu si que saps viure, Helena!
ResponEliminaTu si que saps escriure!
Gràcies, Glòria! Sempre és millor primer l'obligació que no la devoció!
EliminaEm ve al pèl per celebrar el final apoteòsic del partit del Barça d'ahir ... Sembla que els grans finals són el que més bon record ens genera. Per això, serà, els clímax de tantes obres de teatre, cinema i literàries s'ho juguen tot a una carta final. Tanmateix, com ho demostra de nou el partit de futbol d'ahir, si no has treballat bé la part anterior, el desenllaç pot resultar frustrant.
ResponEliminaNo el vaig veure, el partit d'ahir, Eduard. Però prou que em vaig assabentar dels gols!
EliminaAh! Gràcies per la difusió de les accions poètiques a la banda dreta!
ResponEliminaDe res, Eduard! Gràcies a vosaltres.
EliminaJo acostumo a reservar-me per al final el que m'agrada més: em menjo les gambes abans que l'arròs, menjo la vedella i em guardo les llenegues... Les postres, el millor sempre. Com l'Eduard, el tercer gol van ser unes postres inesperades!
ResponEliminaRamon, jo començo pel que m'agrada menys i acabo pel que més, així tinc un bon regust de boca!
EliminaRecordo com, de petit, dosificava la xocolata per acabar menjant-me-la sola, després d'haver-me cruspit el pa.
ResponEliminaAra, de gran, sempre em reservo un raconet per a les postres, I tant!! I si són de xocolata encara més. Visquin els finals amb clímax!
Per cert, el d'ahir, del Barça el vaig viure molt intensament en un bar al costat d'un parell de bons amics. Quines abraçades!!
August,
Eliminael futbol està bé, però la poesia és millor!:)