En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 22 de maig del 2015

Confortable

Un lloc on descansar la vista,
un llibre on fer créixer la imaginació,
un poema per alliberar-se.

Però primer les persones
que hi ha darrere.
a

16 comentaris:

  1. Carme Rosanas22 de maig del 2015, a les 19:43

    Primer les persones, sí... sempre, em sembla!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals22 de maig del 2015, a les 19:59

      Carme,
      a vegades ens n'oblidem, de les persones. Pessoa com a Alberto Caeiro rebutjava d'"adorar" l'art.

      Elimina
  2. August G. i Orri22 de maig del 2015, a les 19:53

    Les persones primer, sí, però és veritat que, gràcies a aquests dons de les persones podem viure millor, ser "més" persones, més plenes.

    ResponElimina
  3. Consol22 de maig del 2015, a les 20:26

    Sí, darrera de cada mot hi ha una persona.

    ResponElimina
  4. Consol22 de maig del 2015, a les 20:26

    Sí, darrera de cada mot hi ha una persona.

    ResponElimina
  5. xavier pujol23 de maig del 2015, a les 0:29

    Primer les persones i després.... també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals23 de maig del 2015, a les 10:11

      Era un eslògan d'un partit polític, Xavier! Després, molt important.

      Elimina
  6. Alfonso Robles Motos23 de maig del 2015, a les 1:01

    Sempre hem de partir de les persones i han de ser el nostre objectiu primordial. Però desgraciadament, també les persones, de vegades es creuen que són les úniques

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals23 de maig del 2015, a les 10:13

      Alfonso,
      hi ha qui li agraden més els llibres que les persones, però això no hauria de ser mai així. Encara que a vegades, quan et tornes contra mundum...

      Elimina
  7. KRT24 de maig del 2015, a les 13:20

    Ja ho va cantar Brassens: "les copains d'abord". Què t'enduries a una illa deserta? Un grapat de bons amics i amigues, sens dubte! Gràcies, Helena!

    ResponElimina
  8. KRT24 de maig del 2015, a les 13:20

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. KRT24 de maig del 2015, a les 13:23

    He eliminat el comentari perquè se m'ha duplicat l'anterior. Quan aprengui a dominar aquestes eines diabòliques, ja seré vell!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de maig del 2015, a les 13:30

      A vegades passa, no sé per què, que es dupliquen els comentaris.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...