En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dilluns, 18 de maig del 2015
Sensa fine
Carregues de nou
la tinta blava de la ploma
no fos cas s'extingís el sentiment.
Estimes també perquè és
rendible artísticament.
Hom té muses per interès.
Hom té muses per interès... Ves quines coses. No se m'havia acudit mai. Per a mi els sentiments són abans que res. Però malgrat tot, ho entenc molt bé. Tant que penso que és un mal favor que se'ls fa a les muses. Es poden confondre fàcilment.
Gino Paoli, Helena? Jo d'entrada he pensat en Jimmy Fontana (Gira il mondo, gira, nello spazio senza fine...) i he recordat un disc que va publicar Edigsa el 1965 amb Donatella Moretti, Rita Pavone, Gianni Morandi i el mateix Fontana, cantant cada un una cançó en català. Va ser un èxit, perquè suposava el reconeixement d'artistes famosos estrangers a la llengua catalana. Jo també me'l vaig comprar.
Ja veus com sempre m'inspires pensaments esgarriats. Jo crec que la ploma s'ha de tenir sempre carregada (per si de cas), i que malament si algú estima per treure'n rendiment, ni que sigui artístic. Muses per interès: és una excel·lent troballa, ets genial!
Curiós interès, tenir muses per a una activitat plenament inútil. Em refereixo a l'art, i inútil en el sentit de no-útil o -per precisar- allunyat de l'utilitarisme.
Mai millor dit .Tanta sinceritat em fa posar vermell!
ResponEliminaMiquel Àngel,
Eliminaha, ha! No et preocupis, no et veu ningú!
El sentiment no es pot extingir.
ResponEliminaEn tot cas, com la matèria, pot variar.
D'acord amb tu, Xavier. Només s'acaba el que no ha existit mai.
Elimina'sensa fine' és el títol de la 'meva' música de dissabte...
ResponEliminaaix
... i escaig,
ResponEliminaque s'escau al títol del teu blog. És una cançó que m'agrada molt!
;)
EliminaHom té muses per interès... Ves quines coses. No se m'havia acudit mai.
ResponEliminaPer a mi els sentiments són abans que res. Però malgrat tot, ho entenc molt bé. Tant que penso que és un mal favor que se'ls fa a les muses. Es poden confondre fàcilment.
Muses de música Carme! Les muses porten a l'art.
ResponEliminaGino Paoli, Helena? Jo d'entrada he pensat en Jimmy Fontana (Gira il mondo, gira, nello spazio senza fine...) i he recordat un disc que va publicar Edigsa el 1965 amb Donatella Moretti, Rita Pavone, Gianni Morandi i el mateix Fontana, cantant cada un una cançó en català. Va ser un èxit, perquè suposava el reconeixement d'artistes famosos estrangers a la llengua catalana. Jo també me'l vaig comprar.
ResponEliminaJa veus com sempre m'inspires pensaments esgarriats. Jo crec que la ploma s'ha de tenir sempre carregada (per si de cas), i que malament si algú estima per treure'n rendiment, ni que sigui artístic. Muses per interès: és una excel·lent troballa, ets genial!
Ramon,
Eliminaperò és que les persones solen estimar per interès! I l'art és un bon interès.
Sí que és Gino Paoli.
EliminaLes muses ens volten i cal tenir-les contentes responent a les seves inspiracions.
ResponEliminaOlga,
Eliminaestà bé de tenir muses i ser musa alhora!
En el Bon Art les muses fan Miracles.
ResponEliminaÉs veritat, Olga i Carles!
EliminaJo no.
ResponEliminaNomés passen de llarg.
EliminaFan via.
Ho celebro, Jordi! Quanta noblesa, la teva.
EliminaCuriós interès, tenir muses per a una activitat plenament inútil. Em refereixo a l'art, i inútil en el sentit de no-útil o -per precisar- allunyat de l'utilitarisme.
ResponEliminaDeu ser inútil, Eduard, però jo hi tinc molt d'interès, en l'art!
EliminaComparteixo aquestes muses per l'interés, Helena, però és un interés desinteressat, no? perquè també hi guanyen els altres, no?
ResponEliminaÉs un interès que té molt de noble, crec, Teresa. Però ho he expressat d'una manera una mica cínica!
EliminaComparteixo aquestes muses per l'interés, Helena, però és un interés desinteressat, no? perquè també hi guanyen els altres, no?
ResponElimina