Ser com de petita és una idea que no havia tingut mai, i darrerament algun cop m'ha vingut al cap. M'agradava com era quan era petita. Tornar-ne a aprendre a he ser possible. Amb les cames més llargues que aleshores, potser podríem pujar els graons de dos en dos si hem d'atrapar el passamà o potser al revés, pujar sense agafar-nos per no trencar el bon ritme...
Carme, de petita llegia un llibre d'extensió normal en un sol dia. Treia un munt d'excel·lents i sabia dibuixar i escriure. M'enyoro. El millor que es pot fer és oblidar el passamans.
"Lluitant / per ser com de petita". Molt bo, i la imatge de les escales també. Per a Espriu, el record de la infantesa (el jardí dels cinc arbres, etc.) és el que el salva, momentàniament és clar, de la mort:
"Perquè retorna, quan sóc perdut en l'ombra, un debilíssim record d'infant, les ales passen sense tocar-me."
"Lluitant / per ser com de petita". Molt bo, i la imatge de les escales també. Per a Espriu, el record de la infantesa (el jardí dels cinc arbres, etc.) és el que el salva, momentàniament és clar, de la mort:
"Perquè retorna, quan sóc perdut en l'ombra, un debilíssim record d'infant, les ales passen sense tocar-me."
Rafel, d'entrada havia pensat en les diferències dins d'una parella, però vaig evolucionar cap a la imatge final del poema. Les coses poden ser metàfora de moltes coses!
Ser com de petita és una idea que no havia tingut mai, i darrerament algun cop m'ha vingut al cap. M'agradava com era quan era petita. Tornar-ne a aprendre a he ser possible. Amb les cames més llargues que aleshores, potser podríem pujar els graons de dos en dos si hem d'atrapar el passamà o potser al revés, pujar sense agafar-nos per no trencar el bon ritme...
ResponEliminaCarme,
Eliminade petita llegia un llibre d'extensió normal en un sol dia. Treia un munt d'excel·lents i sabia dibuixar i escriure. M'enyoro.
El millor que es pot fer és oblidar el passamans.
"Aprendre per poder-se desprendre" o encara millor desaprendre . Potser si que nomes venim al mon per a redescobrir-nos "perfectes" en la infantesa.
ResponEliminaMiquel Àngel,
Eliminano fa falta que sigui perfecta la infantesa per trobar-la a faltar.
Les imperfeccions de la infantesa son cosa dels adults , però es veritat que l'enyor es igualment acollidor.
EliminaUna escala de pujada o de baixada?
ResponEliminaXavier:
Elimina"Cisternes seques esdevenen cims/ pujats per esglaons de lentes hores". De pujada, evidentment.
Hores passades i records, calius de noves embranzides.
ResponEliminaSí, Abel, un alè pel futur.
Elimina"Lluitant / per ser com de petita". Molt bo, i la imatge de les escales també. Per a Espriu, el record de la infantesa (el jardí dels cinc arbres, etc.) és el que el salva, momentàniament és clar, de la mort:
ResponElimina"Perquè retorna,
quan sóc perdut en l'ombra,
un debilíssim
record d'infant, les ales
passen sense tocar-me."
"Lluitant / per ser com de petita". Molt bo, i la imatge de les escales també. Per a Espriu, el record de la infantesa (el jardí dels cinc arbres, etc.) és el que el salva, momentàniament és clar, de la mort:
ResponElimina"Perquè retorna,
quan sóc perdut en l'ombra,
un debilíssim
record d'infant, les ales
passen sense tocar-me."
Ramon,
Eliminagran Espriu! M'ajudes a anar endavant com quan puges unes escales.
Les diferents velocitats de graons i passamans ens recorden la imperfecció amb la que creixem ... i tot així, avancem.
ResponEliminaRafel,
Eliminad'entrada havia pensat en les diferències dins d'una parella, però vaig evolucionar cap a la imatge final del poema. Les coses poden ser metàfora de moltes coses!