En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 28 de maig de 2015

Escala mecànica

Reposamans
que no s'iguala mai
als esglaons.
Així sóc jo lluitant
per ser com de petita.

14 comentaris:

  1. Ser com de petita és una idea que no havia tingut mai, i darrerament algun cop m'ha vingut al cap. M'agradava com era quan era petita. Tornar-ne a aprendre a he ser possible. Amb les cames més llargues que aleshores, potser podríem pujar els graons de dos en dos si hem d'atrapar el passamà o potser al revés, pujar sense agafar-nos per no trencar el bon ritme...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      de petita llegia un llibre d'extensió normal en un sol dia. Treia un munt d'excel·lents i sabia dibuixar i escriure. M'enyoro.
      El millor que es pot fer és oblidar el passamans.

      Elimina
  2. "Aprendre per poder-se desprendre" o encara millor desaprendre . Potser si que nomes venim al mon per a redescobrir-nos "perfectes" en la infantesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel Àngel,
      no fa falta que sigui perfecta la infantesa per trobar-la a faltar.

      Elimina
    2. Les imperfeccions de la infantesa son cosa dels adults , però es veritat que l'enyor es igualment acollidor.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Xavier:
      "Cisternes seques esdevenen cims/ pujats per esglaons de lentes hores". De pujada, evidentment.

      Elimina
  4. Hores passades i records, calius de noves embranzides.

    ResponElimina
  5. "Lluitant / per ser com de petita". Molt bo, i la imatge de les escales també. Per a Espriu, el record de la infantesa (el jardí dels cinc arbres, etc.) és el que el salva, momentàniament és clar, de la mort:

    "Perquè retorna,
    quan sóc perdut en l'ombra,
    un debilíssim
    record d'infant, les ales
    passen sense tocar-me."

    ResponElimina
  6. "Lluitant / per ser com de petita". Molt bo, i la imatge de les escales també. Per a Espriu, el record de la infantesa (el jardí dels cinc arbres, etc.) és el que el salva, momentàniament és clar, de la mort:

    "Perquè retorna,
    quan sóc perdut en l'ombra,
    un debilíssim
    record d'infant, les ales
    passen sense tocar-me."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      gran Espriu! M'ajudes a anar endavant com quan puges unes escales.

      Elimina
  7. Les diferents velocitats de graons i passamans ens recorden la imperfecció amb la que creixem ... i tot així, avancem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel,
      d'entrada havia pensat en les diferències dins d'una parella, però vaig evolucionar cap a la imatge final del poema. Les coses poden ser metàfora de moltes coses!

      Elimina