Les dades són bàsiques per a un positivista, però poden ser interpretades de diferent manera. El sentit de les coses costa de copsar, i també es presta a interpretació. El sentiment és una cosa íntima, de cadascú, i no ens sol enganyar (de vegades, ofuscar sí). Tu perquè ets tan jove: els vells acumulem una altra base de dades més fiable, que és l'experiència. Tot i que sovint no la sabem interpretar, tampoc, i recaiem a la mateixa pedra. Gràcies per fer-me reflexionar.
Ser humanista, potser.
ResponEliminaJo sóc de lletres pures, Consol! Ara seria Batxillerat Artístic.
EliminaNo ets un robot, ets una persona.
ResponEliminaTu tampoc ets un robot, Xavier.
EliminaEl sentit i el sentiment, molt bé, Helena! Jo crec que això és molt més important que les dades.
ResponEliminaCom el llibre de Jane Austen, Carme! No hi havia pensat pas.
ResponEliminaLes dades són bàsiques per a un positivista, però poden ser interpretades de diferent manera. El sentit de les coses costa de copsar, i també es presta a interpretació. El sentiment és una cosa íntima, de cadascú, i no ens sol enganyar (de vegades, ofuscar sí). Tu perquè ets tan jove: els vells acumulem una altra base de dades més fiable, que és l'experiència. Tot i que sovint no la sabem interpretar, tampoc, i recaiem a la mateixa pedra. Gràcies per fer-me reflexionar.
ResponEliminaÉs allò de l'alfabetització informacional, Ramon, el què en fas de la informació. A mi m'agraden molt les entrades que fas al teu bloc, per cert.
EliminaSí, tantes dades i tantes. M'apunto a l'emoció amb sentit.
ResponEliminaIgor,
Eliminaveig que coincidim tots!
Els espurnejos de la vida, oh Excelsa!
ResponEliminaSí, són màgics, Abel!
EliminaLlegir per emocionar i emocionar-se.
ResponEliminaJo tb, xata! :-)
Ja ho sé, cantireta!
ResponElimina