En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 1 de maig del 2012


Una alenada
en el fred és intensa,
prové de dins.


12 comentaris:

  1. Aquest xicotet poema pot representar per exemple per a mi el baf de la solitud, prové de dins no és la solitud el que no tinguem amics, família o amants sinó que pot venir de dins, de no sentir nosaltres que la tenim, tot o la gran part dels sentiments, les bafarades del fred provenen de dins com tu bé dius i molts s'entesten a desmentir, la ciència per exemple, que jo admire però en el seu just termini.

    Salutacions valencianes

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt maco això que dius, en el que jo no pensava! Més aviat volia transmetre que el sentiment en un poema, el del més fred i hermètic fins i tot, prové del món interior de la veu poètica. I més coses que ja no dic per no fer d'esgarriacries...

      Elimina
  2. En certa manera l'altre, l'Altre, el Pare, etc. som nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  3. Contrastos, com en el teu poema anterior: l'embolcall, fred, genera la visualització de l'escalf. Sense aquesta fredor exterior l'interior calent no esdevindria visible.
    També existeix la tensió entre forma i contingut. La passió encén les rígides estructures del poema, però és en elles que es manifesta.

    ResponElimina
  4. Lleu teranyina dels sospirs, porós el respir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga: sí que és com una teranyina, el respir porós, lleuger. Molt i molt bones metàfores.

      Elimina
  5. Perfecte, Helena: una joia polida que brilla en totes les seves facetes.

    ResponElimina
  6. Glaçar-se en bellesa,
    romandre absent i clar.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...