Deseiximent
El "pren-t'ho amb filosofia",
encara que no puguis filosofar,
i restis sense la llum de les esquerdes.
La paraula que et repeties
una vegada rere l'altra,
com escoltant una peça preciosa
de Monteverdi.
El mot màgic que t'alliberava
de totes les dificultats,
fins i tot sense saber-ho.
Quan ho has sabut del tot
ja pràcticament
no el necessites, t'has deseixit
també, per ara,
de la necessitat que tenies
del deseiximent.
Participació a l'aPARAULA'm
organitzat pel bloc Raons que rimen
el 9 de maig del 2012
El deseiximent com a renúncia, un sentit nou per a aquest mot tan literari. És una bona aportació, Helena.
ResponEliminaNo és renúncia, no ho és a la llarga. És tenir-ne prou amb l'aprovat fins que pugui ser un notable o un excel·lent. Una pujada es fa d'esglaó en esglaó, generalment, no pas de cop.
EliminaJo crec, o millor, jo em prenc el deseiximent com a acceptació de la realitat, de la meua realitat, si no estem morts sempre hi ha un impuls dins de nosaltres que busca la vida, sense el que hem perdut, i eixe sentiment sempre venç al de mort o autodestructiu, ara és molt difícil un deseiximent en l'accepctació, per suposat.
ResponEliminaVicent
Una rectificació, Helena, en dir morts he volgut dir desafortunadament explicat, persona freda, eixes persones no escriuen, saben del perill que hi ha per a ells en això.
EliminaSí, és molt difícil, aquesta actitud. La majoria s'enfonsen sense remei.
EliminaM'has enganxat eixint de missa.
ResponEliminaÉs el millor que es pot fer, Jordi.
EliminaLa paraula que he escollit no sé d'on pot venir etimològicament, per cert. "desprendimiento" i "dettachment" em semblen més clares.
Me'n vaig a veure la teva paraula!
Bona i ben coordinada reflexió. Moltes vegades m'han parlat del deseiximent, i potser el que jo volia era abraçar i no deixar anar. He fet el que he pogut per acollir i abraçar: les mans ja ens les afluixa la vida, a pesar nostre.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari al blog de Josep Gironès.
Olga: l'origen d'aquesta expressió per a mi és en uns versos que surten a Una habitació amb bona vista:
EliminaNo parlis quan la gent escolta,
no tastis el vi que lluu a la copa,
(...)
viu fàcilment i mor en pau.
El meu pare em va dir que és això, el deseiximent. Per això costa tant de portar a terme.
Gràcies pel teu comentari.
Un deseiximent que no ho és, perquè mai podem parar de buscar el mot exacte que ens permetrà el deseiximent total. Com la filosofia, sempre a la recerca de la saviesa que mai pot trobar
ResponEliminaMolt bo el teu comentari, Enric. "Només sé que no sé res"... només filosofo per deseixir-me el màxim possible.
EliminaQuina meravella que has fet. La paraula és perfecta per transportar-nos a un estat d'ànim i el poema on l'has embolcallat, impressionant.
ResponEliminaM'agrada moltíssim el teu verb, la teva força literària!
Una abraçada!
helena: no sé si em mereixo un comentari tan maco! Em fa molta il·lusió perquè no me l'esperava.
EliminaUna abraçada!
Una bona manera d'ensenyar la llengua, amb l'exemple i si és un poema sentit com aquests, millor que millor...
ResponEliminaCarme: vaig escollir aquest bloc entre els quatre meus per això que dius, per ensenyar la llengua a través d'un poema. Gràcies pel comentari!
EliminaHaig de dir que desconeixia aquesta paraula, ara ja no.
ResponEliminaGràcies, Helena.
Sí, és una paraula molt culta, i no sé d'on prové. Potser em miraré el Coromines.
Eliminaostres quina alegria, una tri-troballa, de paraula,de poesia i de bloc!
ResponEliminadeseiximent trobo que és una paraula que expressa per si sola una emoció, una manera de sentir.. i m'encanta, crec que la coneixia sense saber-ho i a partir d'ara ja la incorporaré.. gràcies Helena!
ara m'apunto el nou bloc!
Em fa il·lusió que em visitis, lolita! Ja és el quart bloc que tinc.
EliminaElena que abandonadeta te tinc he? , es que estava distret, aquestos dies. m'he posat un pel malaltó de més aquestos dies i ara No se si estaré prou be per venir a navarcles , Faré tot el que podre he? Tujuru, que en tinc moltes ganes. No deseixiré d'intentar de venir val?
ResponEliminaJa m'ho va dir la cantireta, que no et va gaire bé. Espero que puguis venir! Si tu no vens no serà el mateix.
EliminaL'havia sentida, però sort que "musicada" es fa més entenedora.
ResponEliminaGràcies per l'elogi musicat, Rafel.
EliminaLes teves paraules són de gran bellesa, un plaer llegir-te; i res a envejar-me; deseixir, no l'havia sentit mai; eixir, sí!!!
ResponEliminaNo podem deseixir-nos mai!!!
No, nosaltres no ens podem deseixir de nosaltres mateixos.
EliminaMoltes gràcies, Dafne.
Renunciar a la llum de les esquerdes... enorme vers i enorme disjuntiva, com el ser o no ser per a tot artista. Hi ha un moment en què sembla que l'artista ha de jugar-s'ho tot a una carta, i triar entre el món i l'art. La rotunditat de l'estrofa final ens mostra la intel·ligència d'aquesta poeta-filòsofa que ets. Deseeixir-se, sí,una bella paraula, i una bella conclusió: cal també no ser esclau de la necessitat de la llibertat.
ResponEliminaRenunciar a la llum de els esquerdes. Enorme ver i enorme disjuntiva, com el ser o no ser dels artistes. Hi ha un moment a la vida de l'artista en què li sembla que ha de jugar-s'ho tot a una carta, triar entre el món i l'art.
ResponEliminaDeseeixir-se, bella paraula i bella conclusió a l'estrofa final, que mostra rotunda la teva condició de poeta-filòsofa. Arribar a saber que hom de saber deslliurar-se de l'esclavatge de la necessitat de la llibertat.
Això darrer que dius em recorda l'If de Rudyard Kipling: si pots ser lliure però sense fer-te presoner de la llibertat, crec que deia.
EliminaLa resta, molt interessant també, en relació amb el mateix.
"Si pots somniar sense que els somnis es converteixin en el teu amo": ara me'n recordo!
Elimina