Jo no sé el que serà pitjor si el full en blanc o la consumació del desig, és a dir veure l'obra enllestida, llegida i païda pel lector, és una xicoteta mort, com la culminació de l'acte més suprem. Ara, això sí, jo sempre porte una llibreta o un full i un bolígraf barat o un llapis, tot i que de vegades se m'escapa una ironia o un conte en eixes hores en les que un està entre adormit i despert. I m'a que em fa ràbia! que diem ací al meu barri.
Sí, tens raó i a més cadascun pren la interpretació pròpia, a mi m'han arribat a insultar per creure's o identificar-se amb un personatge dels meus contes, quan publiquem ja no és nostre el que hem escrit, és del lector, és un fill que se t'escapa i pot portar-te fins al mur d'execució i cal sempre anar-hi en comptes.
Jo no sé el que serà pitjor si el full en blanc o la consumació del desig, és a dir veure l'obra enllestida, llegida i païda pel lector, és una xicoteta mort, com la culminació de l'acte més suprem.
ResponEliminaAra, això sí, jo sempre porte una llibreta o un full i un bolígraf barat o un llapis, tot i que de vegades se m'escapa una ironia o un conte en eixes hores en les que un està entre adormit i despert.
I m'a que em fa ràbia! que diem ací al meu barri.
Salutacions
Vicent
Vicent: molt bo això de la consumació del desig, però una obra mai és païda del tot, per sort.
EliminaSí, tens raó i a més cadascun pren la interpretació pròpia, a mi m'han arribat a insultar per creure's o identificar-se amb un personatge dels meus contes, quan publiquem ja no és nostre el que hem escrit, és del lector, és un fill que se t'escapa i pot portar-te fins al mur d'execució i cal sempre anar-hi en comptes.
EliminaA mi encara no m'ha passat mai, això, Vicent, per sort.
EliminaSort en tenim de la llibreta d'emergència que duem al cap i gairebé mai ens abandona.
ResponEliminaTinc poca memòria, em cal la llibreta, Sílvia.
Elimina