La veritat, o la meua veritat és que podem estar en qualsevol lloc de l'escala? humana, de l'espectre humà millor dit, des del discurs del que demana solucions fins al del que demana solucions dictades per ell, des del discurs del pobre al de l'amo, i normalment a mi també m'agrada més el pròleg o el primer capítol i a més perquè no solc fer servir moltes paraules als meus escrits, ja em va ensenyar un professor de filosofia que calia dir estrictament el necessari, com tu.
Del meu barri valencià que va ser un poble fins al segle XIX i que ara és un barri cèntric de la ciutat, Russafa, que és un barri antic àrab que vol dir en àrab jardí, va prendre aquest nom i l'ha conservat, i hi ha molts escriptors d'aquella època per exemple Al Russafí, que era poeta, va ser allà on les tropes de Jaume I van assetjar la ciutat de València abans de la rendició.
Hui és com l'example barceloní o semblant també al barri llatí parisenc per la seua arquitectura i pel seu moviment d'estudiants i cultura i cafès. De fet pertany a l'example de la ciutat de València, que es va fer al voltant de Russafa, que encara conserva els seus carrerons vells del centre, però precísament de jardí ja li queda poquet.
Jo sóc més admiradora de les conclusions... els inicis són necessaris i obren portes però els finals si són ben trobats m'encanten. S'hi acumula tota la història amb prou elements per a la reflexió i fins i tot una projecció cap al futur. Per exemple, en aquest poema, la segona estrofa és, per mi, més reeixida que la primera, és on hi ha el tot.
És veritat, és curiós, elogio el principi en la conclusió! És per l'end weight, el pes al final. S'ha de començar bé i deixar un bon regust de boca, diuen.
Potser el profeta és l'arqueòleg cansat de la recerca feta que somia amb el futur. Per entendre'ns i projectar-nos endavant, crec, hem d'haver après abans què ens ha dut a on som.
La veritat, o la meua veritat és que podem estar en qualsevol lloc de l'escala? humana, de l'espectre humà millor dit, des del discurs del que demana solucions fins al del que demana solucions dictades per ell, des del discurs del pobre al de l'amo, i normalment a mi també m'agrada més el pròleg o el primer capítol i a més perquè no solc fer servir moltes paraules als meus escrits, ja em va ensenyar un professor de filosofia que calia dir estrictament el necessari, com tu.
ResponEliminaUna abraçada russafenca
Vicent
Una abraçada d'on dius???
EliminaDel meu barri valencià que va ser un poble fins al segle XIX i que ara és un barri cèntric de la ciutat, Russafa, que és un barri antic àrab que vol dir en àrab jardí, va prendre aquest nom i l'ha conservat, i hi ha molts escriptors d'aquella època per exemple Al Russafí, que era poeta, va ser allà on les tropes de Jaume I van assetjar la ciutat de València abans de la rendició.
EliminaBé, ja he fet famós el meu barri
Vicent
Si és un jardí ha de ser bonic!
EliminaHui és com l'example barceloní o semblant també al barri llatí parisenc per la seua arquitectura i pel seu moviment d'estudiants i cultura i cafès.
EliminaDe fet pertany a l'example de la ciutat de València, que es va fer al voltant de Russafa, que encara conserva els seus carrerons vells del centre, però precísament de jardí ja li queda poquet.
La necessària ambició poética ens fa sentir que ho som tot alhora, i així ho volem comunicar.
ResponEliminaPrinicipi i final,
elemental.
Olga: ho som tot alhora, l'ambivalència és total. És elemental, però no tant! Em conforta que escriguis aquí.
EliminaJo sóc més admiradora de les conclusions... els inicis són necessaris i obren portes però els finals si són ben trobats m'encanten. S'hi acumula tota la història amb prou elements per a la reflexió i fins i tot una projecció cap al futur. Per exemple, en aquest poema, la segona estrofa és, per mi, més reeixida que la primera, és on hi ha el tot.
ResponEliminaÉs veritat, és curiós, elogio el principi en la conclusió! És per l'end weight, el pes al final. S'ha de començar bé i deixar un bon regust de boca, diuen.
EliminaPròleg, postfaci...
ResponEliminaM'he de pensar el teu pròleg, per cert. Has vist que la Joana hi ha tornat amb uns aforismes molt bons? No es poden comentar, però.
EliminaÉs molt hàbil, la Joana.
EliminaPotser el profeta és l'arqueòleg cansat de la recerca feta que somia amb el futur.
ResponEliminaPer entendre'ns i projectar-nos endavant, crec, hem d'haver après abans què ens ha dut a on som.
Caminar per poder ser, ser per caminar. A mi m'agrada molt de viure en el passat per projectar-me en el futur.
Elimina