En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 19 de maig de 2012


Puc ser des
d'una arqueòloga
a una profeta,
puc ser una coberta
o una conclusió.

I el pròleg
o el primer capítol
sol ser el més
reeïxit de tots.



14 comentaris:

  1. La veritat, o la meua veritat és que podem estar en qualsevol lloc de l'escala? humana, de l'espectre humà millor dit, des del discurs del que demana solucions fins al del que demana solucions dictades per ell, des del discurs del pobre al de l'amo, i normalment a mi també m'agrada més el pròleg o el primer capítol i a més perquè no solc fer servir moltes paraules als meus escrits, ja em va ensenyar un professor de filosofia que calia dir estrictament el necessari, com tu.

    Una abraçada russafenca

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del meu barri valencià que va ser un poble fins al segle XIX i que ara és un barri cèntric de la ciutat, Russafa, que és un barri antic àrab que vol dir en àrab jardí, va prendre aquest nom i l'ha conservat, i hi ha molts escriptors d'aquella època per exemple Al Russafí, que era poeta, va ser allà on les tropes de Jaume I van assetjar la ciutat de València abans de la rendició.

      Bé, ja he fet famós el meu barri

      Vicent

      Elimina
    2. Hui és com l'example barceloní o semblant també al barri llatí parisenc per la seua arquitectura i pel seu moviment d'estudiants i cultura i cafès.
      De fet pertany a l'example de la ciutat de València, que es va fer al voltant de Russafa, que encara conserva els seus carrerons vells del centre, però precísament de jardí ja li queda poquet.

      Elimina
  2. La necessària ambició poética ens fa sentir que ho som tot alhora, i així ho volem comunicar.
    Prinicipi i final,
    elemental.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga: ho som tot alhora, l'ambivalència és total. És elemental, però no tant! Em conforta que escriguis aquí.

      Elimina
  3. Jo sóc més admiradora de les conclusions... els inicis són necessaris i obren portes però els finals si són ben trobats m'encanten. S'hi acumula tota la història amb prou elements per a la reflexió i fins i tot una projecció cap al futur. Per exemple, en aquest poema, la segona estrofa és, per mi, més reeixida que la primera, és on hi ha el tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, és curiós, elogio el principi en la conclusió! És per l'end weight, el pes al final. S'ha de començar bé i deixar un bon regust de boca, diuen.

      Elimina
  4. Respostes
    1. M'he de pensar el teu pròleg, per cert. Has vist que la Joana hi ha tornat amb uns aforismes molt bons? No es poden comentar, però.

      Elimina
  5. Potser el profeta és l'arqueòleg cansat de la recerca feta que somia amb el futur.
    Per entendre'ns i projectar-nos endavant, crec, hem d'haver après abans què ens ha dut a on som.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caminar per poder ser, ser per caminar. A mi m'agrada molt de viure en el passat per projectar-me en el futur.

      Elimina