En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 31 de maig de 2012

Hermeneuta


Prosa oblidada,
versos tan breus com vasts,
art amb sentit.
Vull brodar, com Cyrano,
el què i el com dels mots.



11 comentaris:

  1. Va ser Emily Dickinson la primera en fer poemes en els que no hi havia rima, abans aquests eren considerats com prosa poètica, o si no tinc roïnes dades, però malgrat tot va ser una dona que va revolucionar la literatura, tu fas el mateix, t'endinses en un món on fas el que María Zambrano deia, conjuminar la filosofia amb la poesia des del costat de la poesia, hui el món és de la poesia, és l'única disciplina on cada símptoma té el seu lloc, sense impossicions, que tots hem tingut de pares, caps, polítics, amos, etc. I amb la brevetat que tu hi planteges ens dius: _Per què no mare? a la pregunta eterna, al to be or not to be? que fem tots en cada moment que agafem un llapis per a fer un poema o un escrit buscant el com i el què dels mots.

    Una abraçada valenciana

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent: veig que t'agrada això del què i el com. Jo no escric pas tot el que vull, només el que puc. M'agrada que em comparis amb l'Emily Dickinson!

      Una abraçada.

      Elimina
  2. Uf, amb el comentari del Vicent ara no sé què volia dir. Res, que la prosa no és oblidada, queda condensada dins els versos i els mots precisos i vasts d'aquests poemes. Trobo genial la imatge de "brodar el què i el com dels mots", és el que em deies d'estimar la poesia i la llengua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, suposo que has copsat que els tres primers versos parlen dels meus tres primers blocs.

      Moltes gràcies per l'elogi, guapa! També ho has copsat bé.

      Elimina
    2. No, no ho havia associat als tres blocs, ara pren un sentit diferent, doncs.

      Elimina
  3. Un ofici esplèndid el que t'has buscat! Una hermeneuta que fila i fila els seus estudis amb poesia. Amb fil i agulla d'or, brodant cada dia petjades per la xarxa on pesques nàufrags dels mots com tots nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard: amb fil i agulla d'or, tu ho has dit així mateix.

      Elimina
  4. Molt bé, Helena. Jo també he tret el ".es" del meu bloc. Petons!

    ResponElimina
  5. Benvolguda Helena; un lector com jo, és a dir, un lector corrent, no pot pas endevinar el que dius que intentes dir en els tres primers versos, segons aclareixes a Sílvia. Seria un pany massa tancat. I un pany, precisament, serveix per a obrir portes, per comunicar-se, que és el que volem fer quan escrivim poesia. O prosa.
    Bon mes de juny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no els trobo tan hermètics, Olga, per algú que em conegui mínimament, que sàpiga que tinc tres blocs on faig d'hermeneuta. Es tracta que el lector corrent en faci, d'hermeneuta!

      Però potser ho he fet massa difícil. Va com va.

      Bon mes de juny!

      Elimina