Mira, la meua dona no escriu, i a mi no hi ha cap dona que em faça parlar com ella, que em faça pensar i sentir, no cal mirar les persones pel talent ni per la intel·ligència, ara si ho vols saber et diré que no sé si serà talent, no m'he plantejat què és això del talent, però tu fas pensar, els teus poemes són profunds en poques ratlles, són com la veritable poesia, si et perds en medicions és quan perdràs el talent, és com l'espill de l'amor si pensem l'estime? és quan no l'estimaré, és un exemple. Així que no et preocupes, mira, per alguna cosa serà que has fet un fòrum de persones com no n'he vist als blocs que seguisc, connectes, digues-li talent o humanitat, què més dóna... Per a l'únic que val el talent és per a que algú et pague per ell i poder menjar i viure, t'ho assegure, per allò altre, dona escriu el que vulgues i sigues tu mateixa, sense regles ni cartabons, ara també tens raó traus dels altres tot el que tenen amb els teus poemes, alguna cosa voldrà dir, no?
Això de les regles i cartabons també ho dius en el teu bloc, a què et refereixes, a que no cal cenyir-se a unes regles determinades, sinó seguir el teu cor i la teva raó?
Molt maco el teu comentari. Jo escric tan poc, i tu li treus tan de suc!
No exactament això, mira, quan et psicoanalitzes acabes per no mirar classificacions ni gairebé fer servir les paraules millor, pitjor, és com si trobares en cadascun la seua veritable dimensió, en uns potser una dimensió més lúdica, en altres més seriosa etc. però intentes no fer servir, o millor no t'ix el fer servir les comparances ni els graus, és una mica fer servir el desig de viure, sense mirar-me a l'espill, jo sé que per alguns seré un desmanegat però sempre hi haurà qui m'estime tal com sóc, sense haver de fer mèrits ni grans coses per agradar-los com ser intel·ligent o valent o etc. No sé si m'entens, el que passa és que en el discurs del capitalista els graons són molt útils per a la producció i hem agafat aquesta tara tots, però per a viure bé amb nosaltres mateixos hem de vendre'ns sí, però per a guanyar els diners per a viure sense vendre'ns. Bo et deixe, dient-te que tu escrius molt condensadament grans idees que fan que la gent les comente, perquè són condensats els teus escrits.
Reconèixer el talent està a l'abast de els persones cultes, sensibles i generoses. Possiblement entre els que estan considerats de més talent és on més escasseja aquesta qualitat, la de ser generós. En veritat, la condició de savi comporta la humilitat, però no així la de creatiu. La vanitat, promoguda pels afalacs, pot ser a la llarga destructiva per al mateix talent. N'hi ha exemples a cabassos.
Resulta curiós, però els talents són ambigus des que van ser posats com a exemple a l'evangeli: tots en tenim, però hi ha qui els fa treballar i li rendeixen, i altres que els amaguen i no se'n veu el profit. Es referien a les monedes de l'època, però per a nosaltres ha quedat com a mostra de bon saber fer. Sempre tindràs talent.
Mira, la meua dona no escriu, i a mi no hi ha cap dona que em faça parlar com ella, que em faça pensar i sentir, no cal mirar les persones pel talent ni per la intel·ligència, ara si ho vols saber et diré que no sé si serà talent, no m'he plantejat què és això del talent, però tu fas pensar, els teus poemes són profunds en poques ratlles, són com la veritable poesia, si et perds en medicions és quan perdràs el talent, és com l'espill de l'amor si pensem l'estime? és quan no l'estimaré, és un exemple.
ResponEliminaAixí que no et preocupes, mira, per alguna cosa serà que has fet un fòrum de persones com no n'he vist als blocs que seguisc, connectes, digues-li talent o humanitat, què més dóna...
Per a l'únic que val el talent és per a que algú et pague per ell i poder menjar i viure, t'ho assegure, per allò altre, dona escriu el que vulgues i sigues tu mateixa, sense regles ni cartabons, ara també tens raó traus dels altres tot el que tenen amb els teus poemes, alguna cosa voldrà dir, no?
Això de les regles i cartabons també ho dius en el teu bloc, a què et refereixes, a que no cal cenyir-se a unes regles determinades, sinó seguir el teu cor i la teva raó?
EliminaMolt maco el teu comentari. Jo escric tan poc, i tu li treus tan de suc!
No exactament això, mira, quan et psicoanalitzes acabes per no mirar classificacions ni gairebé fer servir les paraules millor, pitjor, és com si trobares en cadascun la seua veritable dimensió, en uns potser una dimensió més lúdica, en altres més seriosa etc. però intentes no fer servir, o millor no t'ix el fer servir les comparances ni els graus, és una mica fer servir el desig de viure, sense mirar-me a l'espill, jo sé que per alguns seré un desmanegat però sempre hi haurà qui m'estime tal com sóc, sense haver de fer mèrits ni grans coses per agradar-los com ser intel·ligent o valent o etc. No sé si m'entens, el que passa és que en el discurs del capitalista els graons són molt útils per a la producció i hem agafat aquesta tara tots, però per a viure bé amb nosaltres mateixos hem de vendre'ns sí, però per a guanyar els diners per a viure sense vendre'ns.
ResponEliminaBo et deixe, dient-te que tu escrius molt condensadament grans idees que fan que la gent les comente, perquè són condensats els teus escrits.
Una abraçada
Vicent
Ja m'ho han dit, que sóc molt condensada. I constant!
EliminaReconèixer el talent està a l'abast de els persones cultes, sensibles i generoses. Possiblement entre els que estan considerats de més talent és on més escasseja aquesta qualitat, la de ser generós. En veritat, la condició de savi comporta la humilitat, però no així la de creatiu. La vanitat, promoguda pels afalacs, pot ser a la llarga destructiva per al mateix talent. N'hi ha exemples a cabassos.
ResponEliminaNo conec aquests exemples a cabassos, però me'ls imagino. M'agrada de veure les coses bones dels altres, de fer bell l'error a vegades fins i tot.
EliminaResulta curiós, però els talents són ambigus des que van ser posats com a exemple a l'evangeli: tots en tenim, però hi ha qui els fa treballar i li rendeixen, i altres que els amaguen i no se'n veu el profit.
ResponEliminaEs referien a les monedes de l'època, però per a nosaltres ha quedat com a mostra de bon saber fer. Sempre tindràs talent.
Gràcies, Olga, el teu coneixement dels evangelis és important! El possible talent d'aquest poema és inspirat en Benedetti, m'agrada molt.
EliminaEts sàvia, valenta, decidida i excepcional. Ets un solet, i jo t'aprecio molt.
ResponEliminaGràcies, cantireta. Jo penso el mateix de tu.
Elimina