En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 7 de juny del 2015

Reivindicació

No sé pas si
molta felicitat
podem trobar,
però el més proper a ella
ve a ser la poesia.

7 comentaris:

  1. "Busco una llum
    busco un color
    camino sense direcció..."
    (Sopa de Cabra)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer poesia deu ser això, Xavier. Però amb més il·lusió!

      Elimina
  2. Carme
    per a mi no podria ser, quan llegeixo o escric segons què, ho és.

    ResponElimina
  3. Per a tu, fer-la, la poesia, que hi tens la mà trencada. Per a la resta de comuns mortals, llegint poemes d'altri ja en tenim prou, no sé si per assolir un cert nivell de felicitat o bé simplement per arrecerar-nos de la "intempèrie moral". Gràcies forever, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser algun dia deixaré de fer poesia i em limitaré a llegir-la, sempre penso que demà no sabré què més dir, però també seré feliç llegint-ne, Ramon. Les crisis lectores sempre se'n van.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...