En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 21 de maig del 2015

Trist el qui mai no ha fet un poema

Tot sembla fosc,
dius que el cel no existeix,
però fins i tot
això és joia de viure,
com el dringar d'un vers.

18 comentaris:

  1. Ara mateix em poso a fer un poema.

    ResponElimina
  2. Jo n'he fet algun, però són molt desastrosos :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és veritat... A les itineràncies se'n guarden uns quants de teus, de ben bonics.

      Elimina
  3. Potser el cel som nosaltres... La companyia, l'amor, l'amistat, la poesia... Tot allò de bo que portem dins.

    ResponElimina
  4. No ho deia Mari Trini?
    "Quién no escribió un poema
    huyendo de la soledad"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      no sé qui és Mari Trini, però ho trobo encertat.

      Elimina
    2. Mari Trini va ser una cantant espanyola, (admiradora de Serrat, segons ella mateixa) que va fer la seva carrera a la dècada dels 70-80.
      El fragment que he citat és de la cançó "Amores" del 1970 un dels seus temes més emblemàtics i que li va donar la primera fama.
      Malauradament va morir fa alguns anys.

      Elimina
  5. Un poema amb versos que dringuin pot alegrar un dia trist, il·luminar un dia fosc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      i tant que sí, a mi un bon poema em fa feliç encara que sigui dur.

      Elimina
  6. Excelsa, ets un far que no para de donar llum!

    ResponElimina
  7. Costa molt! Quan tot és fosc i sembla que no hi ha cel, no sentim la joia de viure. Però certament, un poema pot ajudar, contra la "intempèrie moral", que diu Joan Margarit. Gràcies, Helena, els teus versos sempre fan pensar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Justament m'he inspirat en Margarit en el títol!

      Elimina
  8. Costa molt! Quan tot és fosc i sembla que no hi ha cel, no sentim la joia de viure. Però certament, un poema pot ajudar, contra la "intempèrie moral", que diu Joan Margarit. Gràcies, Helena, els teus versos sempre fan pensar.

    ResponElimina
  9. El cel siempre hi es... Son nosaltres que l"abandonem

    Grácies.
    Una Abra cada.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...