En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 6 de maig del 2015

End weight

Sempre el millor
m'ho deixo per després.
Els postres són
la millor part de l'àpat.
Vull la traca final.

14 comentaris:

  1. No hi ha cap dubte en això. Les postres són la millor part de l'àpat...
    La traca final, com aquest darrer vers del teu poema.

    ResponElimina
  2. En italià no existeix el mot postres. En diuen "dolce"
    La millor part, ben dolça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      el que m'agrada més a mi de tot és la fruita.

      Elimina
  3. Tu si que saps viure, Helena!
    Tu si que saps escriure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria! Sempre és millor primer l'obligació que no la devoció!

      Elimina
  4. Em ve al pèl per celebrar el final apoteòsic del partit del Barça d'ahir ... Sembla que els grans finals són el que més bon record ens genera. Per això, serà, els clímax de tantes obres de teatre, cinema i literàries s'ho juguen tot a una carta final. Tanmateix, com ho demostra de nou el partit de futbol d'ahir, si no has treballat bé la part anterior, el desenllaç pot resultar frustrant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No el vaig veure, el partit d'ahir, Eduard. Però prou que em vaig assabentar dels gols!

      Elimina
  5. Ah! Gràcies per la difusió de les accions poètiques a la banda dreta!

    ResponElimina
  6. Jo acostumo a reservar-me per al final el que m'agrada més: em menjo les gambes abans que l'arròs, menjo la vedella i em guardo les llenegues... Les postres, el millor sempre. Com l'Eduard, el tercer gol van ser unes postres inesperades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon, jo començo pel que m'agrada menys i acabo pel que més, així tinc un bon regust de boca!

      Elimina
  7. Recordo com, de petit, dosificava la xocolata per acabar menjant-me-la sola, després d'haver-me cruspit el pa.
    Ara, de gran, sempre em reservo un raconet per a les postres, I tant!! I si són de xocolata encara més. Visquin els finals amb clímax!
    Per cert, el d'ahir, del Barça el vaig viure molt intensament en un bar al costat d'un parell de bons amics. Quines abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      el futbol està bé, però la poesia és millor!:)

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...