En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 22 de maig del 2015

Confortable

Un lloc on descansar la vista,
un llibre on fer créixer la imaginació,
un poema per alliberar-se.

Però primer les persones
que hi ha darrere.

16 comentaris:

  1. Primer les persones, sí... sempre, em sembla!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      a vegades ens n'oblidem, de les persones. Pessoa com a Alberto Caeiro rebutjava d'"adorar" l'art.

      Elimina
  2. Les persones primer, sí, però és veritat que, gràcies a aquests dons de les persones podem viure millor, ser "més" persones, més plenes.

    ResponElimina
  3. Sí, darrera de cada mot hi ha una persona.

    ResponElimina
  4. Sí, darrera de cada mot hi ha una persona.

    ResponElimina
  5. Primer les persones i després.... també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era un eslògan d'un partit polític, Xavier! Després, molt important.

      Elimina
  6. Sempre hem de partir de les persones i han de ser el nostre objectiu primordial. Però desgraciadament, també les persones, de vegades es creuen que són les úniques

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      hi ha qui li agraden més els llibres que les persones, però això no hauria de ser mai així. Encara que a vegades, quan et tornes contra mundum...

      Elimina
  7. Ja ho va cantar Brassens: "les copains d'abord". Què t'enduries a una illa deserta? Un grapat de bons amics i amigues, sens dubte! Gràcies, Helena!

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. He eliminat el comentari perquè se m'ha duplicat l'anterior. Quan aprengui a dominar aquestes eines diabòliques, ja seré vell!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades passa, no sé per què, que es dupliquen els comentaris.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...