En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 16 de gener del 2015

Quan interpreto

Em dedico a desmuntar la joguina,
a convertir la recepta
en un plat deliciós,
a traduir fum en paraules,
a vibrar amb la lira de l'autor.
Sóc arqueòloga,
sóc visionària.

10 comentaris:

  1. Dit amb dues dites populars:
    Posar fil a l'agulla, tot fent volar coloms.

    ResponElimina
  2. D'acord: el poeta, com l'arc de sant Martí, és alhora arqueòleg i profeta i recorre tota l'òrbita abraçant cel i terra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt la teva interpretació, Olga. De totes maneres, volia fer referència a la manera com passat i futur s'entrelliguen en la meva vida. Un passat que cal ser arqueòleg per recuperar-lo.

      Elimina
  3. Arqueòloga-visionària... m'agrada, per veure bé el futur s'ha de mirar bé el passat, no?

    ResponElimina
  4. Gemma,
    per veure la lluna del futur cal tenir el sol del passat, que ve a dir Paul Auster.

    ResponElimina
  5. M'agrada com expliques la interpretació. Jo a diferència dels altres comentaris em quedo amb la primera part del poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primera part del poema l'he manllevat de Jordi Dorca, sempre diu que jo desmunto la joguina! Això de la recepta és una mica com la partitura de Margarit.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...