En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
divendres, 16 de gener del 2015
Quan interpreto
Em dedico a desmuntar la joguina,
a convertir la recepta
en un plat deliciós,
a traduir fum en paraules,
a vibrar amb la lira de l'autor.
Sóc arqueòloga,
sóc visionària.
M'agrada molt la teva interpretació, Olga. De totes maneres, volia fer referència a la manera com passat i futur s'entrelliguen en la meva vida. Un passat que cal ser arqueòleg per recuperar-lo.
La primera part del poema l'he manllevat de Jordi Dorca, sempre diu que jo desmunto la joguina! Això de la recepta és una mica com la partitura de Margarit.
Ets bona. :)
ResponEliminaEl nom, i en aquest cas el cognom, fa la cosa, Jaume.
EliminaDit amb dues dites populars:
ResponEliminaPosar fil a l'agulla, tot fent volar coloms.
Xavier,
Eliminapuc referir-me a tantes coses!
D'acord: el poeta, com l'arc de sant Martí, és alhora arqueòleg i profeta i recorre tota l'òrbita abraçant cel i terra.
ResponEliminaM'agrada molt la teva interpretació, Olga. De totes maneres, volia fer referència a la manera com passat i futur s'entrelliguen en la meva vida. Un passat que cal ser arqueòleg per recuperar-lo.
EliminaArqueòloga-visionària... m'agrada, per veure bé el futur s'ha de mirar bé el passat, no?
ResponEliminaGemma,
ResponEliminaper veure la lluna del futur cal tenir el sol del passat, que ve a dir Paul Auster.
M'agrada com expliques la interpretació. Jo a diferència dels altres comentaris em quedo amb la primera part del poema.
ResponEliminaLa primera part del poema l'he manllevat de Jordi Dorca, sempre diu que jo desmunto la joguina! Això de la recepta és una mica com la partitura de Margarit.
Elimina