En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 20 de gener del 2015

Com punts suspensius





La nit preserva
l'aleteig de l'oblit.
Cuques de llum...

GALIONAR


L'instint fa eterns
els rastres de record.
Els sols minúsculs...

Helena BONALS
a

3 comentaris:

  1. xavier pujol20 de gener del 2015, a les 11:00

    Em va agradar el poema de la Galionar.
    El teu el complementa molt bé. Molt encertades totes dues metàfores estelars: la de les cuques de llum i la dels punts suspensius.

    ResponElimina
  2. Galionar20 de gener del 2015, a les 18:46

    Gràcies, Helena!
    Una abraçada!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...