En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 4 de gener de 2015

Escriure en equilibri

No és només trobar
el to, la jeia,
em pregunto què
et fa decantar pel cantó
dret o esquerra
cada cop que t'estires
per dormir.
Pura intuïció.

14 comentaris:

  1. Sí, seria com llançar els daus, Consol.

    ResponElimina
  2. O també l'assaig i error... Proves i si no l'has encertat canvies. M'agrada la paraula jeia, la jeia!!!

    Escriure, sovint també és provar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo també flipo amb la jeia! La meva àvia la feia servir molt i la tenia oblidada en algun racó de la memòria.

      Elimina
    2. Sílvia,
      la jeia com a trobar el to és idea del meu pare. M'encanta.

      Elimina
  3. El cantó esquerre es pot dislocar... i esdevenir dret. Augurar un vers per la forma és fer el préssec ;-)

    ResponElimina
  4. La forma és més important que el contingut, tinc entès, cantireta. A què et refereixes?

    ResponElimina
  5. A vegades el costum ens fa esclaus del posicionament.

    ResponElimina
  6. També pots acabar dormint panxa enlaire o de bocaterrosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no he pogut mai! El meu avi sí, de panxa enlaire sempre.

      Elimina
  7. Els dictats del cor, estimada, determinen la posició més convenient.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, saber el que vols i el que cal voler, Olga, que he llegit alguna vegada.

      Elimina