En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 27 de gener del 2015

Jo em crec el que passa...

Ningú es pren seriosament els poetes
Dolors OLLÉ



Si et creus un poeta,
és que ets boig,
te n'has enamorat
platònicament
o ets ingenu.

Jo sóc les tres coses.
a

12 comentaris:

  1. Igor27 de gener del 2015, a les 13:16

    És veritat. I és veritat que els poetes, alguna vegada, fan emergir la veritat oculta. Totes les coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de gener del 2015, a les 14:21

      A vegades, Igor. Però la majoria de les vegades crec que no som de fiar, els poetes.

      Elimina
  2. xavier pujol27 de gener del 2015, a les 13:39

    Boja, enamorada, íngènua... i poeta. Són 4 coses.

    ResponElimina
  3. artur27 de gener del 2015, a les 17:23

    Amb aquesta mena de bojos i boges , val la pena estar-hi a prop !!!
    Salutacions !!

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas27 de gener del 2015, a les 19:22

    Quatre coses és ben cert... I potser tens raó que no sou de fiar, els poetes...

    Jo em prenc ben seriosament els poetes, potser massa i tot... Aleshores tampoc sóc de fiar, oi?

    ResponElimina
  5. cantireta27 de gener del 2015, a les 20:42

    Vine a casa, nena. Jo tampoc sóc de fiar i a més escric versos de dia. Apa-li!! :-))

    ResponElimina
  6. Helena Bonals27 de gener del 2015, a les 22:10

    cantireta,
    jo escric de dia i de nit.

    ResponElimina
  7. Consol28 de gener del 2015, a les 17:42

    Una bogeria preciosa aquesta que es diu poesia.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...