En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 9 de gener del 2015

Nom de ploma

Anhel,
vull transcendir,
perviure,
tocar de veritat
quan escric
en honor a tu,
amb tinta blava.
a

10 comentaris:

  1. Jaume9 de gener del 2015, a les 8:56

    Escrit a mà, seria un poema demolidor, Helena.
    Així, simplement és preciós. :)

    ResponElimina
  2. Helena Bonals9 de gener del 2015, a les 9:00

    Jaume,
    moltes gràcies! M'he inspirat en el nom de ploma que em va suggerir la Sílvia, que és fet amb les lletres del meu nom.

    ResponElimina
  3. xavier pujol9 de gener del 2015, a les 9:43

    Escrit amb tinta blava,
    com una mar encalmada,
    com el cel del juliol,
    com els ulls de l'estimada.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas9 de gener del 2015, a les 11:43

    Com m'agrada
    la tinta blava!!!
    Ben igual que el color
    dels anhels transcendents...

    ResponElimina
  5. Helena Bonals9 de gener del 2015, a les 12:03

    Carme,
    Ponç Pons diu que no li agrada d'escriure amb tinta negra, que li recorda la mort. Té predilecció per la blava, com jo.

    ResponElimina
  6. Consol9 de gener del 2015, a les 18:35

    Jo també prefereixo la tinta blava.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...