En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 8 de gener del 2015

Noms captius

A vegades em dic Elena,
d'altres sóc l'Helena Bonals,
i d'altres sóc genials.
Però el nom de qui estimo,
com és tradició en poesia,
no surt mai en cap poema.
a

10 comentaris:

  1. Sílvia 8 de gener del 2015, a les 12:51

    M'ha agradat el joc de paraules amb genials.
    No surt en cap poema però potser en algun senyal sí.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals8 de gener del 2015, a les 12:55

    Sílvia,
    metafòricament sí que hi surt!

    ResponElimina
  3. xavier pujol8 de gener del 2015, a les 13:06

    Potser algú que t'ha llegit ha endevinat el seu nom sense que l'hagis escrit.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals8 de gener del 2015, a les 13:20

    M'agrada la contenció, Xavier. I més en poesia. El misteri.

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas8 de gener del 2015, a les 15:11

    El nom de qui estimo,
    no surt mai a cap poema.
    Però el veig estès al sol
    Tan gran com un llençol.

    ResponElimina
  6. Olga Xirinacs8 de gener del 2015, a les 16:47

    Molt enginyós i ben trobat. Potser és que aquest nom no rima... Però pensa que sempre li pots donar un seudònim, on nom de ploma, que es diu entre els escriptors.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals8 de gener del 2015, a les 16:53

    Sí que és enginyós, Olga, no pas genial.
    Margarit al seu primer amor, Elena, li diu Helena, i a la seva dona, Mariona, li diu Raquel.
    Però no se m'acut com podria dir-li jo.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...