En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 26 de gener de 2015

Inefable

M'he adonat
que sols en poesia
puc expressar
certes coses. Dels astres
no se'n pot pas parlar.

12 comentaris:

  1. O sí... ;) Tot és posar-s'hi... però crec que ja entenc la metàfora...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      noto que la poesia va per un cantó, i la realitat per un altre, poques vegades coïncideixen. Em sento incompresa quan provo d'explicar-me fora de la poesia.

      Elimina
    2. Si, sí, sí, t'entenc molt bé.

      Jo com que no m'he considerat mai poeta, ni he considerat la meva poesia com a prioritària a la meva vida, dic el mateix que tu però d'una altra manera: les emocions van per un cantó i la realitat per un altre, poques vegades coincideixen. I com costa de poder compartir emocions a fons sense sentir -te incompresa... La poesia sempre ajuda.

      Vull dir que quan dic tot és posar-s'hi, jo m'hi he posar molt i molt i he aconseguit algunes persones amb qui poder parlar...

      Incompresa infinites vegades, també...

      Elimina
    3. Carme,
      si tu no ets poeta, què sóc jo?
      El Ponç Pons, de qui comento un llibre al bloc Una cosa molt gran, tampoc sembla que faci poesia i als Quaderns Crema li'n consideren.

      Elimina
  2. Expressat en poesia, Helena, que en saps molt.
    Els astres són tan llunyans...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      els astres són tan llunyans i tan propers alhora.

      Elimina
  3. Inefable, per definició, no expressable. Segurament és en allò que no podem expressar amb el llenguatge habitual de les coses que neix la poesia, en aquesta recerca. I neix de la intuïció o sospita que les paraules habituals deixen al marge les coses essencials.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      veus? Ja t'estàs expressant poèticament, i hi haurà algú que no t'entendrà.

      Elimina
  4. Expressa't de nit i les estrelles llegiran els teus poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      és aquest, el terreny de la poesia, la nit.

      Elimina
  5. Connotació i denotació. La poesia i la hipoteca, vaja, que es donen bufetades. A la meva vida passa el mateix.

    ResponElimina