Carme, noto que la poesia va per un cantó, i la realitat per un altre, poques vegades coïncideixen. Em sento incompresa quan provo d'explicar-me fora de la poesia.
Jo com que no m'he considerat mai poeta, ni he considerat la meva poesia com a prioritària a la meva vida, dic el mateix que tu però d'una altra manera: les emocions van per un cantó i la realitat per un altre, poques vegades coincideixen. I com costa de poder compartir emocions a fons sense sentir -te incompresa... La poesia sempre ajuda.
Vull dir que quan dic tot és posar-s'hi, jo m'hi he posar molt i molt i he aconseguit algunes persones amb qui poder parlar...
Carme, si tu no ets poeta, què sóc jo? El Ponç Pons, de qui comento un llibre al bloc Una cosa molt gran, tampoc sembla que faci poesia i als Quaderns Crema li'n consideren.
Inefable, per definició, no expressable. Segurament és en allò que no podem expressar amb el llenguatge habitual de les coses que neix la poesia, en aquesta recerca. I neix de la intuïció o sospita que les paraules habituals deixen al marge les coses essencials.
O sí... ;) Tot és posar-s'hi... però crec que ja entenc la metàfora...
ResponEliminaCarme,
Eliminanoto que la poesia va per un cantó, i la realitat per un altre, poques vegades coïncideixen. Em sento incompresa quan provo d'explicar-me fora de la poesia.
Si, sí, sí, t'entenc molt bé.
EliminaJo com que no m'he considerat mai poeta, ni he considerat la meva poesia com a prioritària a la meva vida, dic el mateix que tu però d'una altra manera: les emocions van per un cantó i la realitat per un altre, poques vegades coincideixen. I com costa de poder compartir emocions a fons sense sentir -te incompresa... La poesia sempre ajuda.
Vull dir que quan dic tot és posar-s'hi, jo m'hi he posar molt i molt i he aconseguit algunes persones amb qui poder parlar...
Incompresa infinites vegades, també...
Carme,
Eliminasi tu no ets poeta, què sóc jo?
El Ponç Pons, de qui comento un llibre al bloc Una cosa molt gran, tampoc sembla que faci poesia i als Quaderns Crema li'n consideren.
Expressat en poesia, Helena, que en saps molt.
ResponEliminaEls astres són tan llunyans...
Glòria,
Eliminaels astres són tan llunyans i tan propers alhora.
Inefable, per definició, no expressable. Segurament és en allò que no podem expressar amb el llenguatge habitual de les coses que neix la poesia, en aquesta recerca. I neix de la intuïció o sospita que les paraules habituals deixen al marge les coses essencials.
ResponEliminaEduard,
Eliminaveus? Ja t'estàs expressant poèticament, i hi haurà algú que no t'entendrà.
Expressa't de nit i les estrelles llegiran els teus poemes.
ResponEliminaXavier,
Eliminaés aquest, el terreny de la poesia, la nit.
Connotació i denotació. La poesia i la hipoteca, vaja, que es donen bufetades. A la meva vida passa el mateix.
ResponEliminacantireta,
Eliminaem quedo amb la connotació!