En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 22 de gener del 2015

Temps sota les pedres


Qui estima més és el vençut
Thomas MANN

El meu pa de cada dia
són els relleus,
el menjar del gos,
escurar a fons el plat.
La meva vocació,
la meva manera d'estimar,
és completament aleatòria.

14 comentaris:

  1. Cada dia tinc mes clar que Thomas Mann té tota la raó.
    És una pena, però és així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume,
      Thomas Mann també diu que que t'estimin només afecta la teva vanitat.

      Elimina
    2. Doncs t'he de dir que en aquest cas no estic massa d'acord amb en Thomas Mann (o almenys totalment), però jo tampoc hi entenc gaire, en aquests temes… :)

      Elimina
    3. Jaume,
      és el tema recurrent en Mann, valorar qui estima, no qui és estimat.

      Elimina
  2. Aleatòria... Fa pensar, però no m'ho acabo de creure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. "de resultat incert", sí, Carme. No em puc dedicar com vull a la meva vocació, només esgarrapant les hores.

      Elimina
  3. Esgarrapant hores deixes el paper esgarrinxat de poemes.
    A vegades sagnen els minuts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      jo crec que en el fons escric curt per una manca de temps crònica, que se m'ha fet inconscient, a banda d'altres causes.

      Elimina
  4. Arrencant temps a la vida per extraure'n més vida, escurant els plats de cada dia... és un bon pla de futur!

    ResponElimina
  5. El temps és el mateix per a tots però cadascú en fa un ús divers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona reflexió, Consol. El temps s'expansiona o es contrau, també, a vegades.

      Elimina
  6. Sé d'un altre que diu: "és trist, però és així". I també té tota la raó. Hi ha encara el pobre Llàtzer, que no podia accedir ni al menjar del gos.
    Bona nit de mestral.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, això que dius ho ha dit el Jaume!
      Desconeixia això de Llàtzer.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...