En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 25 de gener del 2015

Quan el camí fa pujada

L'ascensor a vegades
t'està esperant,
d'altres passa de llarg,
moltes triga a arribar.
Per aconseguir elevar-te,
millor pujar a peu,
com el que és més vell,
el més noble.

13 comentaris:

  1. Respostes
    1. Jpmerch,
      és una metàfora, jo faig servir força l'ascensor, però no a casa, visc a un entresol.

      Elimina
    2. El que dic també és una metàfora.

      Elimina
  2. I així evites el veí pesat taladrant-te sobre el temps…

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume,
      també evites trobar-te amb desconeguts sospitosos.

      Elimina
  3. A vegades a l'ascensor hi trobes companyia, i no sempre cal parlar del temps.
    A la penombra de l'escala també hi pots trobar qui, com tu, va ascendint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      això que "com tu, va ascendint" m'ho prenc simbòlicament!

      Elimina
  4. Els ascensors són molt útils però els hi tinc una certa recança perquè són molt tancats. Si es pot, és millor pujar i baixar escales.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo els odio, Consol, però a vegades són útils, sobretot si vius a un quart pis. Però jo em referia a la inspiració!!!

      Elimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Pujar pels nostres propis mitjans sovint és més satisfactori...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mesura humana, no pas el progrés, sovint és més satisfactori, Carme.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...