En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
diumenge, 25 de gener del 2015
Quan el camí fa pujada
L'ascensor a vegades
t'està esperant,
d'altres passa de llarg,
moltes triga a arribar.
Per aconseguir elevar-te,
millor pujar a peu,
com el que és més vell,
el més noble.
A vegades a l'ascensor hi trobes companyia, i no sempre cal parlar del temps. A la penombra de l'escala també hi pots trobar qui, com tu, va ascendint.
Si tens bones cames.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminaés una metàfora, jo faig servir força l'ascensor, però no a casa, visc a un entresol.
El que dic també és una metàfora.
EliminaDoncs tu tens bones cames, Jpmerch!
EliminaI així evites el veí pesat taladrant-te sobre el temps…
ResponEliminaJaume,
Eliminatambé evites trobar-te amb desconeguts sospitosos.
A vegades a l'ascensor hi trobes companyia, i no sempre cal parlar del temps.
ResponEliminaA la penombra de l'escala també hi pots trobar qui, com tu, va ascendint.
Xavier,
Eliminaaixò que "com tu, va ascendint" m'ho prenc simbòlicament!
Els ascensors són molt útils però els hi tinc una certa recança perquè són molt tancats. Si es pot, és millor pujar i baixar escales.
ResponEliminaJo els odio, Consol, però a vegades són útils, sobretot si vius a un quart pis. Però jo em referia a la inspiració!!!
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPujar pels nostres propis mitjans sovint és més satisfactori...
ResponEliminaLa mesura humana, no pas el progrés, sovint és més satisfactori, Carme.
Elimina