En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 2 de gener del 2015

De cap

La forma és com
la coberta d'un llibre,
com la superfície del mar.
Endinsar-te en un llibre
és passar una mica de fred,
però entre les seves planes
hi sol haver l'illa del tresor.
a

6 comentaris:

  1. Jordi Dorca2 de gener del 2015, a les 14:20

    !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals2 de gener del 2015, a les 14:41

      Un signe d'admiració pel mar, l'altre pel llibre, Jordi!

      Elimina
  2. Carme Rosanas2 de gener del 2015, a les 15:30

    A vegades passes fred i no trobes l'illa del tresor, però sovint el fred es torna calidesa i comoditat i no te'n voldries anar mai del llibre. Que durés i durés... O quedar-m'hi a viure...

    ResponElimina
  3. Sílvia 2 de gener del 2015, a les 15:59

    Els principis sempre costen, últimament em costa encetar un llibre. Potser pel fred!

    ResponElimina
  4. Helena Bonals2 de gener del 2015, a les 16:22

    Sílvia,
    jo ara estic amb més d'un alhora, i tots valen la pena.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...