En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 28 de gener del 2015

Contra la monotonia

Carnestoltes 2015 dins Antaviana

Adorns efímers,
música de colors,
mentida als ulls.
La festa dels sentits,
confeti fet instant.

8 comentaris:

  1. Instant brillant
    quan vola el confeti.
    Després resta brut, al terra.

    ResponElimina
  2. La felicitat és una festa, que deia la meva filla, encara que sigui efímera! Ptons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja me'n recordo, Gemma, d'aquesta entrada teva!

      Elimina
    2. M'apunto a la festa, jo també necessito trencar la monotonia. Per això he passat per aquí, Helena.

      Elimina
    3. Sílvia,
      que bé que passis per aquí de nou! Espero que tot et vagi bé.

      Elimina
    4. Sí, he començat a treballar! Fins demà :)

      Elimina
  3. Colors efímers, però imprescindibles.
    D'altra banda , què seria de nosaltres si els tinguéssim dia sí dia també?

    Rafel

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...