En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 3 de maig del 2014

Talent

CEFERLI, Mushfiq
Niporepte 113
dins Relats en català

Els cabells rossos
encomanen el groc
a la natura.

Una edat d'or
que el record en fa art.
Flors perdurables.

8 comentaris:

  1. Com deia Donovan... Groc és el color del cabell del meu amor: el matí quan surt el sol. El color millor de tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      la foscor de la nit també és un bon color, tot el contrari del que tu dius.
      Veig que en el teu avatar també portes el color groc!

      Elimina
  2. Qui pogués emmirallar-se en la natura i enlloc de comptar primaveres renéixer com cada flor... Gràcies Helena per aquest poema preciós!!

    ResponElimina
  3. Els colors que porten a dins, els infants, simbolitzats en el ros dels cabells... Els nens ho veuen tot en color... Fins i tot el blanc i negre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      quan ets petit tens una predilecció insalvable pels rossos d'ulls blaus.

      Elimina
  4. Per a mi a hores d'ara el color de ll'art és el negre, els cabells negres i si pot ser lliços, però també arrissats com els grecs, el color ros, que jo havia admirat temps abans ara me'n du a èpoques de misèria i de ingenuitat.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      entre la tesi i l'antítesi, em quedo amb els cabells negres.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...