En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 18 de maig del 2014

Lluita

Camí de vida.
Cel de goig i dolor.
La serenor.

Sílvia Teulats



Camí de l'art.
Dolor i goig de crear.
Vols transcendir.

Camí d'amor.
Dolor i goig continguts.
L'emoció.

18 comentaris:

  1. Quina sorpresa, Helena. És tot honor que t'hagi inspirat aquests dos haikus, que fan llum al meu i el fan créixer en sentit i profunditat. Moltes gràcies, m'has emocionat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      és que m'agrada moltíssim el teu poema!
      Jo crec, com Jordi Julià, que els temes de la poesia són tres, vida i mort, amor, i la mateixa poesia.

      Elimina
    2. M'agraden els teus haikus i el de la Sílvia. Quin poder de condensació, saber expressar tant en tan poques síl·labes! Quina enveja!

      És curiós que els tres temes poètics que dius són també les tres ferides de Miguel Hernández: "Llegó con tres heridas:/ la del amor, / la de la muerte, / la de la vida..." I la poesia? Ah, noies! "Poesía eres tú" (vaja, vosaltres!).

      Elimina
    3. Ramon,
      és que no sé escriure d'altra manera, ara per ara!

      Elimina
  2. Jo pense que l'art és la transcendència transcendental valga la redundància, és a dir, el voler fer quelcom que siga durador en el temps, etern.

    Una abraçada des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic molt d'acord amb tu, Vicent. Però no hi penso quan escric.

      Elimina
  3. L'emoció
    solcant tots els camins
    d'amor, de vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      això de l'emoció ho trec del meu estimadíssim E.M. Forster.

      Elimina
  4. Dos camins excel·lents d'entre els diversos que et pot oferir la vida: segueix-los i que et siguin venturosos.

    ResponElimina
  5. Ho titules lluita? És una lluita plaent.
    Estrofes molt valuoses que complementen les de la Sílvia.

    Fita

    ResponElimina
  6. Xavier,
    Són haikus! M'agrada s'inspirar-me en d'altres.

    ResponElimina
  7. Són preciosos.
    Bona col·laboració!
    Enhorabona a les dues.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...