Tens tota la raó. Dels errors n’aprenem. I no ens hem de rendir mai. “Nunca te entregues ni te apartes / junto al camino, nunca digas: / No puedo más y aquí me quedo…”. Perquè sempre, “malgrat la boira, cal / caminar”. Que bé que ho dius, amb tan pocs mots i tan precisos. Gràcies.
Els filòsofs mésmatemàtics, eixos que fan dietes amb calories comptades deien de Niezsche que no era lògic i ell se'n reia, un gran home es medeix per les seues contradiccions.
Perquè la foscor no sempre ens veta el camí... Ja ho deia el poeta "és quan dormo que hi veig clar..."
ResponEliminaAl contrari Elisenda, jo crec que la foscor ajuda moltes vegades.
EliminaSegur que la foscor ajuda, a vegades... I els errors també... Avancem sempre, malgrat tot i encara que no ens ho sembli.
ResponEliminaAvancem, però a base de recular també, Carme, però avancem.
EliminaTens tota la raó. Dels errors n’aprenem. I no ens hem de rendir mai. “Nunca te entregues ni te apartes / junto al camino, nunca digas: / No puedo más y aquí me quedo…”. Perquè sempre, “malgrat la boira, cal / caminar”. Que bé que ho dius, amb tan pocs mots i tan precisos. Gràcies.
ResponEliminaRamon,
Eliminade qui són aquests versos en castellà? M'agraden molt.
Cadascú pot trobar un camí en les seves boires. Hi ha boira i hi ha camí.
ResponEliminaHi ha boira i hi ha camí per tots, sortosament, Xavier.
EliminaNo hi veig pas boira en els teus poemes!
ResponEliminaGràcies, Sílvia! Els poemes els tinc més desemboirats i optimistes que la vida! Però no em puc queixar, ara per ara.
EliminaM'agraden els Manel: "Que sembla tan clar que ens equivoquem/ com que ho anem a fer".
EliminaEls filòsofs mésmatemàtics, eixos que fan dietes amb calories comptades deien de Niezsche que no era lògic i ell se'n reia, un gran home es medeix per les seues contradiccions.
ResponEliminaVicent
Vicent,
Eliminano es pot ser cap quadrat!
Just així em sent jo moltes vegades.
ResponEliminaMalgrat la boira... :)
Jo també, Ximo.
ResponElimina