En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 26 de maig de 2014

Doble vol

Llegeixes, tant,
a la teva terrassa,
ponent-se el sol.
Els mots a l'aire lliure
s'escapen del paper.

14 comentaris:

  1. Mots lliures, versos lliures, poesia lliure voleiant cap al sol.
    Molt bonic, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      però és poesia lliure amb la mètrica de les tankes, en aquest cas.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Jpmerch,
      sí, la lectura que s'escapa del paper és la que t'omple.

      Elimina
  3. Preciós, Helena... està molt ben trobat ja que els mots sempre s'escapen del paper i sempre volen...

    ResponElimina
  4. Se m'escapa el desig de llegir amb tu :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      tot i que llegir és un acte solitari, es deu poder compartir!

      Elimina
  5. Que el llibre ens parle, que se'ns escapen els mots del paper és la culminació de la lectura, poder plorar de tant en tant amb una bona paraula.

    Una abraçada des de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo també ho crec. També ho és que s'escapin de l'ordinador a vegades!

      Elimina
  6. Els mots s'escapen a fer un vol. Quan obres el llibre, han tornat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      a banda de les nostres interpretacions, sempre queda el text que ens parla sense que l'haguem d'entendre.

      Elimina
  7. ... s'escapen del paper atrets pels teus ulls o potser per algun estel del vespre...

    ResponElimina
  8. Segur que per algun estel del vespre, Olga! Que maco això que dius! Qualsevol lector pot fer escapar els mots si els estima.

    ResponElimina