En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 20 de maig de 2014

A través de la imatge

MCMFOTO,  Lluna plena entre núvols
dins Un altre bloc amb fotos

Pots amagar
el que és cert en les ombres,
però no podràs
negar la plenitud.
Núvols tenyits de negre.

10 comentaris:

  1. Si canviem la paraula "remor" de M.M. Pol:

    "I malgrat tot
    la claror persisteix"

    ResponElimina
  2. La lluna quan és plena és plena, encara que s'amagui rere els núvols. El mateix passa amb les persones!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades ni es veu, de tants núvols, Sílvia!

      Elimina
  3. De tant en tant ixen núvols i només amb el desig els poetes, sants i la paraula els exorcitzen pregant a Mart o a la seua representació cristiana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, no hi ha res com la lluna plena envoltada del cel estrellat.

      Elimina
  4. Ningú pot negar la plenitud d'un altre...

    La plenitud sempre transcendeix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      m'agrada la teva opinió. N'hi ha molts que no pensen com tu.

      Elimina
  5. Negres són les tenebres exteriors, un vertigen continu o una suspensió en òrbita: ¿què hi ha dins?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que el que hi ha dins sigui bo, Olga. El món interior sempre és més bell que l'exterior.

      Elimina