En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Si canviem la paraula "remor" de M.M. Pol:"I malgrat totla claror persisteix"
M'encanta aquest canvi, Xavier!
La lluna quan és plena és plena, encara que s'amagui rere els núvols. El mateix passa amb les persones!
A vegades ni es veu, de tants núvols, Sílvia!
De tant en tant ixen núvols i només amb el desig els poetes, sants i la paraula els exorcitzen pregant a Mart o a la seua representació cristiana.
Vicent, no hi ha res com la lluna plena envoltada del cel estrellat.
Ningú pot negar la plenitud d'un altre...La plenitud sempre transcendeix.
Carme,m'agrada la teva opinió. N'hi ha molts que no pensen com tu.
Negres són les tenebres exteriors, un vertigen continu o una suspensió en òrbita: ¿què hi ha dins?
Espero que el que hi ha dins sigui bo, Olga. El món interior sempre és més bell que l'exterior.
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Si canviem la paraula "remor" de M.M. Pol:
ResponElimina"I malgrat tot
la claror persisteix"
M'encanta aquest canvi, Xavier!
EliminaLa lluna quan és plena és plena, encara que s'amagui rere els núvols. El mateix passa amb les persones!
ResponEliminaA vegades ni es veu, de tants núvols, Sílvia!
EliminaDe tant en tant ixen núvols i només amb el desig els poetes, sants i la paraula els exorcitzen pregant a Mart o a la seua representació cristiana.
ResponEliminaVicent, no hi ha res com la lluna plena envoltada del cel estrellat.
EliminaNingú pot negar la plenitud d'un altre...
ResponEliminaLa plenitud sempre transcendeix.
Carme,
Eliminam'agrada la teva opinió. N'hi ha molts que no pensen com tu.
Negres són les tenebres exteriors, un vertigen continu o una suspensió en òrbita: ¿què hi ha dins?
ResponEliminaEspero que el que hi ha dins sigui bo, Olga. El món interior sempre és més bell que l'exterior.
Elimina