En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 9 de maig de 2014

Habilitats

Puc beure d'un càntir
on no ha entrat aigua.

Trobaria sentit
a una imatge buida.

Faig tard per agafar un tren
que no arriba mai.

Però no es pot fer un llibre
d'una sola cara.

15 comentaris:

  1. Un càntir on no hi ha aigua, una no-imatge, un tren que no acaba de venir...

    Ens ho poses difícil, Helena...

    Fita

    ResponElimina
  2. Em costa d'entendre la primera del càntir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És fàcil: puc beure d'un càntir on no hi ha entrat aigua (però hi pot haver vi, cava, ratafia... i, si molt convé, Aromes de Montserrat o Anís del Mono. Pel que fa a trobar sentit a imatges buides, molts simpatitzants de partits polítics, i molts fidels creients de propostes religioses (o d'artistes de moda, o esportistes d'elit), ho fan cada dia. El llibre d'una sola cara? Com no sigui la Rosetta Stone, no se m'acut. Però l'Helena podria escriure un poema en una banda de Moebius i triomfaria!! Pel que fa a arribar tard i perdre trens que no arriben, m'ha passat prou sovint, i ves que no ens torni a passar ben aviat (penso en la lliga del Barça, no pas en el 9-XI). Perdoneu! Com deia Cassen, "és broma!". Petons!

      Elimina
    2. Sílvia,
      m'he inspirat en Jacques Brel i Ne me quitte pas, "Trauria gotes de pluja de llocs on no ha plogut mai" (molt més líric, per cert!).

      Ramon, molt bons els teus comentaris! Els e-book són d'una sola plana, però no són llibres. Desconec què és Moebius, no tinc tanta cultura com tu!

      Elimina
    3. És que es veu que havia d'haver escrit Möbius:

      http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinta_de_M%C3%B6bius

      És una cinta que es cargola sobre ella mateixa, de manera que només té una única cara infinita. Te la pots construir agafant una tira de roba o de paper, cargolant-la mitja volta i enganxant o cosint després els extrems. Queda una cinta que tan sols té una cara. Hi escrius un poema, i ja està: com l'Oda Infinita d'en Maragall! Després la fotografies i la penges al blog. Què esperes?

      Elimina
    4. No me'n recordava, Ramon! És un elogi, suposo, dir que jo podria escriure en una banda de Möbius!

      Elimina
  3. No arriba, no. Quants som els que sempre fem tard?
    Salut.

    ResponElimina
  4. Hi ha vegades que la realitat, les coses no tenen obligatòriament dues o tres o quatre cares i amb una en tenen prou, són els homes del gaudi, o ..., mira si t'abelleix et llegeixes el conte, microconte "El disco" de Borges i per si no t'abelleix et faig cinc cèntims, hi ha un home que arriba a casa d'un altre que per ser o haver estat rei no té la connivència entre víctima i botxí, és per tant mort per la víctima, l'amo de la casa que s'hi cabreja, és a dir, l'home primer, el de la única cara del disc està en el lloc de Crist o de boc expiatori.

    El disco, jo no me'l perdria, trenta o quaranta línies.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una realitat d'una cara, horrible, Vicent! Per sort les coses es poden veure sempre de més d'un costat.

      Elimina
    2. Sí, deu ser horrible, però hi ha gent que malauradament ha de conviure amb el seu anti-símptoma o hi ha qui de tant en tant està en el lloc de no tenir aquiescència amb el botxí, és el que tu deies de equiparar víctima a botxí, és un discurs, però hi ha qui hi viu eternament en el gaudi, en l'instint de mort, són els freds que han de pair la seua agressivitat sense o amb por de fer-la visible o tangible, horrible de veres, però ací estem.
      I estem tothom de tant en tant, va dir Crist que qui estiga lliure de culpa que llance la primera pedra, jo l'he retocat: Qui estiga lliure de pedra que llance la primera culpa.

      De fet el botxí en veure que la víctima, el rei, no s'amoïnava quan ell ho feia contra ell el va matar, al conte eh.

      Vicent

      Elimina
    3. Vicent,
      m'agrada la teva tergiversació de la grandiosa frase de Crist.

      Elimina
  5. El llibre és com el brillant: té facetes.

    ResponElimina
  6. Olga,
    tantes facetes com fulls!
    Temo l'home d'una sola cara, tant com el d'un sol llibre.

    ResponElimina