L'enamorament se sent d'unes maneres diverses, personals i intransferibles. Evidentment és pot. Jo també m'hi reconec. Per algunes persones, això és impossible... La poesia sempre...
Jo he arribat a la meua conclusió que cadascun estima a la seua manera uns amb el narcissisme, uns altres trencant l'espill simplement i uns altres donant allò que no tenen a qui no ho necessita i no és..., és una, si més no, bonica definició.
Molt bo! Per fer poesia, has d'haver estat enamorat, com a mínim. En el meu cas, el verb estimar no té passat. Jo no crec que "res no és per sempre", com s'acostuma a dir.
Moltes gràcies, Sílvia, el títol l'he treballat molt. En anglès "vers" és "line", trobo que els anglesos són molt prosaics!
Estic d'acord amb Sílvia, el títol és boníssim, m'has fet pensar en el dibuix, de vegades quan dibuixo em sento així, escrivint poesia, poesia dibuixada, sí, però poesia.
Jo no entenc la ment sense el cos, de fet la ment és cos, el "producte" de la ment ja és una altra cosa, però sense sentir no hi ha res... és això que dius: "per fer poesia, has d'haver estat enamorat, com a mínim".
Helena, la poesia ho és tot per a tu. I per a molta altra gent.
ResponEliminaGairebé podríem dir que si s'estima per interès, l'amor és dubtós.
Fita
Com si s'escriu per ser famós, Xavier, que també és dubtós.
EliminaL'enamorament se sent d'unes maneres diverses, personals i intransferibles. Evidentment és pot. Jo també m'hi reconec. Per algunes persones, això és impossible... La poesia sempre...
ResponEliminaLa poesia sempre, Carme.
EliminaJo crec que quan la poesia demostra coses, és que ha deixat de ser poesia.
ResponEliminaTens raó, Jpmerch. Això que dius és genial!
EliminaUn aplaudiment eixordador, per Jp!!!
EliminaSí, Carme!
EliminaJo he arribat a la meua conclusió que cadascun estima a la seua manera uns amb el narcissisme, uns altres trencant l'espill simplement i uns altres donant allò que no tenen a qui no ho necessita i no és..., és una, si més no, bonica definició.
ResponEliminaVicent
Que maco, Vicent! Moltes gràcies!
EliminaEs pot fer poesia sense estar enamorat? M'ha agradat molt, i el títol és genial!
ResponEliminaMolt bo! Per fer poesia, has d'haver estat enamorat, com a mínim. En el meu cas, el verb estimar no té passat. Jo no crec que "res no és per sempre", com s'acostuma a dir.
EliminaMoltes gràcies, Sílvia, el títol l'he treballat molt. En anglès "vers" és "line", trobo que els anglesos són molt prosaics!
Estic d'acord amb Sílvia, el títol és boníssim, m'has fet pensar en el dibuix, de vegades quan dibuixo em sento així, escrivint poesia, poesia dibuixada, sí, però poesia.
ResponEliminaJo no entenc la ment sense el cos, de fet la ment és cos, el "producte" de la ment ja és una altra cosa, però sense sentir no hi ha res... és això que dius: "per fer poesia, has d'haver estat enamorat, com a mínim".
Salut Helena!
Ximo,
Eliminael normal és que la ment sigui cos, però totes les regles tenen la seva excepció.
Crec Helena que escrius amb el cor, això es transmet quan llegim els teus versos.
ResponEliminaUn petonet.
Lourdes,
Eliminaa vegades em passo, però!