En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Com deia Donovan... Groc és el color del cabell del meu amor: el matí quan surt el sol. El color millor de tots.
Xavier,la foscor de la nit també és un bon color, tot el contrari del que tu dius.Veig que en el teu avatar també portes el color groc!
Qui pogués emmirallar-se en la natura i enlloc de comptar primaveres renéixer com cada flor... Gràcies Helena per aquest poema preciós!!
Elisenda,m'agrada molt el teu comentari!
Els colors que porten a dins, els infants, simbolitzats en el ros dels cabells... Els nens ho veuen tot en color... Fins i tot el blanc i negre...
Carme,quan ets petit tens una predilecció insalvable pels rossos d'ulls blaus.
Per a mi a hores d'ara el color de ll'art és el negre, els cabells negres i si pot ser lliços, però també arrissats com els grecs, el color ros, que jo havia admirat temps abans ara me'n du a èpoques de misèria i de ingenuitat.Una abraçada Vicent
Vicent,entre la tesi i l'antítesi, em quedo amb els cabells negres.
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Com deia Donovan... Groc és el color del cabell del meu amor: el matí quan surt el sol. El color millor de tots.
ResponEliminaXavier,
Eliminala foscor de la nit també és un bon color, tot el contrari del que tu dius.
Veig que en el teu avatar també portes el color groc!
Qui pogués emmirallar-se en la natura i enlloc de comptar primaveres renéixer com cada flor... Gràcies Helena per aquest poema preciós!!
ResponEliminaElisenda,
Eliminam'agrada molt el teu comentari!
Els colors que porten a dins, els infants, simbolitzats en el ros dels cabells... Els nens ho veuen tot en color... Fins i tot el blanc i negre...
ResponEliminaCarme,
Eliminaquan ets petit tens una predilecció insalvable pels rossos d'ulls blaus.
Per a mi a hores d'ara el color de ll'art és el negre, els cabells negres i si pot ser lliços, però també arrissats com els grecs, el color ros, que jo havia admirat temps abans ara me'n du a èpoques de misèria i de ingenuitat.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Vicent,
Eliminaentre la tesi i l'antítesi, em quedo amb els cabells negres.