En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 1 de maig del 2014

Relatiu

MOSSÈN, dins Confessionari mental

A quatre passes,
ets lluny com l'horitzó.
Inaccessible.

10 comentaris:

  1. Em passa sovint amb les persones més properes o estar envoltada de gent i sentir-me sola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      la proximitat física no té per què ser mental.

      Elimina
  2. A quatre passes és la pregunta de la feminitat: Què vol una dona? Què vol la mare? i no s'arriba mai a contestar ni a tenir-la al nostre abast, és com la infinitud d'un segment si dividim per la meitat infinitament, un misteri, el de l'horitzó.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      sí que és un misteri, l'horitzó. Però que no deixi de ser-ho!

      Elimina
  3. Hi ha horitzons que s'acaben abastant.

    ResponElimina
  4. Sembla proper i és lluny, l'horitzo, inabastable com un miratge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      així s'acostuma a interpretar el que és l'horitzó, com una pastanaga davant d'un burro.

      Elimina
  5. és un dels millors que t'he llegit; vénen ganes de llegir-lo

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...