L'ombra és "molt humana" que de vegades es pot anticipar, com en el teu poema, però mai pot fugir del tot. Ara m'he recordat d'en Peter Pan que sempre la perdia, segurament perquè era immortal.
Les ombres, com a símil de les sensacions, espontànies, immediates, sentides fins i tot abans que físicament arribe la joia, en aquest cas el plaer de l'aigua als peus. Com el desig i l'acció consegüent per aconseguir-lo.
És possible, però també és possible que un dia, sense esperar-ho, arribe una onada i ens banye no solament els peus sinó cap i tot, he,he, això mai no se sap.
Hi ha certs moments a la vida en què anticipes el que hi vindrà i intentes posar-li remei, unes vegades encertes i altres te les engoleixes de la pitjor manera, però pair aquesta previsió, aquesta clarividència és d'allò més amarg i dur, sempre hi ha qui t'ho retreu, sabent a més a més que el que dius normalment sol acomplir-se. Cal anar aleshores amb peus de plom amb el que s'escriu i es diu i de tant en tant també hi fiquem la pota.
Aixi la poesia sol anticipar-se als nostre passos assenyats, prudents o valents, tristos o cofois. La poesia és una bestreta de la vida, marca un horitzó al qual probablement no arribarem,com la utopia. I ens permet meravellar-nos en el seu misteri
L'ombra és "molt humana" que de vegades es pot anticipar, com en el teu poema, però mai pot fugir del tot. Ara m'he recordat d'en Peter Pan que sempre la perdia, segurament perquè era immortal.
ResponEliminaÉs veritat, Sílvia, això de Peter Pan, no me'n recordava!
EliminaAixí podran dir si l'aigua està fresqueta.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminatastar l'aigua amb el cap també es pot fer!
Les ombres celebren aquesta anticipació, n'estan contentes...
ResponEliminaCarme,
Eliminales ombres n'estan més que contentes!
Anticipadament o simultàniament, les ombres allarguen l'alegria.
ResponEliminaMolt ben vist, Xavier! Com la poesia allarga la joia.
EliminaLes ombres, com a símil de les sensacions, espontànies, immediates, sentides fins i tot abans que físicament arribe la joia, en aquest cas el plaer de l'aigua als peus. Com el desig i l'acció consegüent per aconseguir-lo.
ResponEliminaMolt i molt ben explicat, novesflors. Però a vegades la
Eliminajoia no arriba mai als peus.
És possible, però també és possible que un dia, sense esperar-ho, arribe una onada i ens banye no solament els peus sinó cap i tot, he,he, això mai no se sap.
EliminaHi ha certs moments a la vida en què anticipes el que hi vindrà i intentes posar-li remei, unes vegades encertes i altres te les engoleixes de la pitjor manera, però pair aquesta previsió, aquesta clarividència és d'allò més amarg i dur, sempre hi ha qui t'ho retreu, sabent a més a més que el que dius normalment sol acomplir-se.
ResponEliminaCal anar aleshores amb peus de plom amb el que s'escriu i es diu i de tant en tant també hi fiquem la pota.
Una abraçada des de Russafa
Vicent
Vicent,
Eliminahas de ser molt lúcid per anticipar-te a la vida.
Aixi la poesia sol anticipar-se als nostre passos assenyats, prudents o valents, tristos o cofois. La poesia és una bestreta de la vida, marca un horitzó al qual probablement no arribarem,com la utopia. I ens permet meravellar-nos en el seu misteri
ResponEliminaM'agrada molt això que dius, Eduard. Jo mai atraparé la meva poesia.
EliminaTot i que a voltes, les ombres, caminen al nostre costat, com si fossin companyes de viatje. Són l'ànima de la fidelitat...
ResponEliminaElisenda,
Eliminales ombres poden anar endarrera, endavant o a la nostra alçada, com passat, present i futur.