En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 22 de maig de 2014

Per endavant

Setmana de la poesia dins Antaviana

Joia de viure
copsada per les ombres
que s'anticipen,
captivades pel mar.
S'anticipen als peus.

17 comentaris:

  1. L'ombra és "molt humana" que de vegades es pot anticipar, com en el teu poema, però mai pot fugir del tot. Ara m'he recordat d'en Peter Pan que sempre la perdia, segurament perquè era immortal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, Sílvia, això de Peter Pan, no me'n recordava!

      Elimina
  2. Així podran dir si l'aigua està fresqueta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      tastar l'aigua amb el cap també es pot fer!

      Elimina
  3. Les ombres celebren aquesta anticipació, n'estan contentes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      les ombres n'estan més que contentes!

      Elimina
  4. Anticipadament o simultàniament, les ombres allarguen l'alegria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben vist, Xavier! Com la poesia allarga la joia.

      Elimina
  5. Les ombres, com a símil de les sensacions, espontànies, immediates, sentides fins i tot abans que físicament arribe la joia, en aquest cas el plaer de l'aigua als peus. Com el desig i l'acció consegüent per aconseguir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt i molt ben explicat, novesflors. Però a vegades la
      joia no arriba mai als peus.

      Elimina
    2. És possible, però també és possible que un dia, sense esperar-ho, arribe una onada i ens banye no solament els peus sinó cap i tot, he,he, això mai no se sap.

      Elimina
  6. Hi ha certs moments a la vida en què anticipes el que hi vindrà i intentes posar-li remei, unes vegades encertes i altres te les engoleixes de la pitjor manera, però pair aquesta previsió, aquesta clarividència és d'allò més amarg i dur, sempre hi ha qui t'ho retreu, sabent a més a més que el que dius normalment sol acomplir-se.
    Cal anar aleshores amb peus de plom amb el que s'escriu i es diu i de tant en tant també hi fiquem la pota.

    Una abraçada des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      has de ser molt lúcid per anticipar-te a la vida.

      Elimina
  7. Aixi la poesia sol anticipar-se als nostre passos assenyats, prudents o valents, tristos o cofois. La poesia és una bestreta de la vida, marca un horitzó al qual probablement no arribarem,com la utopia. I ens permet meravellar-nos en el seu misteri

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt això que dius, Eduard. Jo mai atraparé la meva poesia.

      Elimina
  8. Tot i que a voltes, les ombres, caminen al nostre costat, com si fossin companyes de viatje. Són l'ànima de la fidelitat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elisenda,
      les ombres poden anar endarrera, endavant o a la nostra alçada, com passat, present i futur.

      Elimina