En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Em digueren capritxós,però m'enganyaren.Eren il·lusions.
Jpmerch,jo també tinc il·lusions, que a molts els semblen només capritxos. I en capritxos es queden.
Els capritxos són com les fantasies de les il·lusions.Qui té la vara per mesurar-los?
És veritat, qui pot decidir què és essencial i què no? Hi ha capritxos que ajuden a viure, Xavier.
Per un moment m'he pensat que l'havies pispat el vestit! Els capricis són com l'enamorament.
Sílvia,no, va ser una enrabiada i prou. Era impossible robar-lo. Digues-m'ho a mi, això de l'enamorament.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Cert, hi ha persones que ens emportaríem carrer avall si poguéssim... És un poema que arriba molt endins...
I que em surt de dins, Carme.
Les fortes il·lusions de la infantesa ens marquen per sempre.
Olga,jo de petita volia ser artista, i enamorar-me per sempre.
Uf, nena. Miro la pantalla. Parpellejo. Quin poema! (L'has de recitar, ben a poc a poc, a la Tardoral):*
cantireta,aquest poema no l'he retocat, m'ha sortit així, quan m'adormia. Una mica més i no me'n recordo el dia següent! Em farà il·lusió llegir-lo!
Doncs t'emportaràs el vestit finalment, tot i que arribes als cent, t'enamoraràs per sempre i ja ets artista.L'esperança és la cosa. I la fa.Vicent
Vicent,jo no vull fer trampes, no em vull endur el vestit.
No en faràs de trampes, sinó que el vestit et vindrà...Vicent
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Em digueren capritxós,
ResponEliminaperò m'enganyaren.
Eren il·lusions.
Jpmerch,
Eliminajo també tinc il·lusions, que a molts els semblen només capritxos. I en capritxos es queden.
Els capritxos són com les fantasies de les il·lusions.
ResponEliminaQui té la vara per mesurar-los?
És veritat, qui pot decidir què és essencial i què no? Hi ha capritxos que ajuden a viure, Xavier.
EliminaPer un moment m'he pensat que l'havies pispat el vestit! Els capricis són com l'enamorament.
ResponEliminaSílvia,
Eliminano, va ser una enrabiada i prou. Era impossible robar-lo.
Digues-m'ho a mi, això de l'enamorament.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCert, hi ha persones que ens emportaríem carrer avall si poguéssim... És un poema que arriba molt endins...
ResponEliminaI que em surt de dins, Carme.
EliminaLes fortes il·lusions de la infantesa ens marquen per sempre.
ResponEliminaOlga,
Eliminajo de petita volia ser artista, i enamorar-me per sempre.
Uf, nena. Miro la pantalla. Parpellejo. Quin poema! (L'has de recitar, ben a poc a poc, a la Tardoral)
ResponElimina:*
cantireta,
Eliminaaquest poema no l'he retocat, m'ha sortit així, quan m'adormia. Una mica més i no me'n recordo el dia següent!
Em farà il·lusió llegir-lo!
Doncs t'emportaràs el vestit finalment, tot i que arribes als cent, t'enamoraràs per sempre i ja ets artista.
ResponEliminaL'esperança és la cosa. I la fa.
Vicent
Vicent,
Eliminajo no vull fer trampes, no em vull endur el vestit.
No en faràs de trampes, sinó que el vestit et vindrà...
EliminaVicent