En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 29 d’abril de 2014

Gotes com versos

Niporepte 112 Gotes de rosada dins Relats en català

El sol, quan surt,
s'envolta del que és bell.
És, la rosada,
cristal·lització
del nervi vegetal.

14 comentaris:

  1. Retalls de sol
    encenen les esferes
    Gotes i llum
    rossolen per la fulla.
    Com juga la rosada!

    ResponElimina
  2. T'han regalat un diamant. Brillant perfecte. Efímera joia.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho expresses molt bé, Xavier. A la planta li han regalat un diamant efímer.

      Elimina
  3. La rosada és com la fotografia en l'eternitat d'allò que viu, el nervi del vegetal, és com una bella foto.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      exactament! Tan exacte com una fotografia.

      Elimina
  4. Tu també t'envoltes de bellesa, aquest poema és preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      moltes gràcies! M'ha costat bastant.

      Elimina
  5. La unció dels matins sobre el verd que es desperta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      doble despertar. M'agrada la teva síntesi tan concisa.

      Elimina
  6. I a trenc d'alba, els primers colors, són com un calidoscopi...

    ResponElimina