En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 29 d’abril del 2014

Gotes com versos

Niporepte 112 Gotes de rosada dins Relats en català

El sol, quan surt,
s'envolta del que és bell.
És, la rosada,
cristal·lització
del nervi vegetal.
a

14 comentaris:

  1. Carme Rosanas29 d’abril del 2014, a les 11:44

    Retalls de sol
    encenen les esferes
    Gotes i llum
    rossolen per la fulla.
    Com juga la rosada!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals29 d’abril del 2014, a les 11:53

    Carme,
    sempre em superes!

    ResponElimina
  3. xavier pujol29 d’abril del 2014, a les 12:29

    T'han regalat un diamant. Brillant perfecte. Efímera joia.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 d’abril del 2014, a les 13:35

      Ho expresses molt bé, Xavier. A la planta li han regalat un diamant efímer.

      Elimina
  4. Vicent Llémena i Jambet29 d’abril del 2014, a les 12:38

    La rosada és com la fotografia en l'eternitat d'allò que viu, el nervi del vegetal, és com una bella foto.

    Vicent

    ResponElimina
  5. Sílvia 29 d’abril del 2014, a les 14:36

    Tu també t'envoltes de bellesa, aquest poema és preciós!

    ResponElimina
  6. Olga Xirinacs29 d’abril del 2014, a les 20:42

    La unció dels matins sobre el verd que es desperta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals29 d’abril del 2014, a les 21:31

      Olga,
      doble despertar. M'agrada la teva síntesi tan concisa.

      Elimina
  7. Glo.Bos.blog30 d’abril del 2014, a les 1:41

    Un poema bellíssim. Brillant.

    ResponElimina
  8. Elisenda Boldú30 d’abril del 2014, a les 12:45

    I a trenc d'alba, els primers colors, són com un calidoscopi...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...