En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 28 de maig del 2014

Mig del sol, mig de la lluna

Tinc dos talents,
dos grans amors, estimo,
sóc estimada.
Escolto les imatges,
observo les paraules.

16 comentaris:

  1. M'encanta el títol perquè et resumeix a la perfecció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      serà el títol del llibre sobre l'altre bloc, si mai el faig.

      Elimina
  2. Tens el ple del sol i l'escalfor de la lluna.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Dos i prou, Carme, més em sembla massa, tot i que Racionero diu que ha sobreviscut a sis grans amors.

      Elimina
  4. Potencia'ls i no et caldrà gaire més...

    ResponElimina
    Respostes
    1. MartinaH,
      tot i que admeto que la música és l'art més sublim, em quedo amb les imatges i les paraules, com dius tu, no em caldrà res més.

      Elimina
  5. Sí, Jacques Lacan deia que quan entrem a l'escola se'ns obliga a oblidar llegir, sabem llegir, però no Llegir i, Picasso deia que havia passat tota la seua vida per a aprendre a pintar com quan tenia cinc anys, per això cal escoltar les imatges i observar les paraules.

    Una abraçada des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
  6. Les sinestèsies donen molt de joc en els poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors, les sinestèsies donen molt de joc, però les metàfores i les metonímies, etc., també!

      Elimina
  7. Com ser filòleg: capgirant els testos per les olles ;-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      és que ser filòleg hauria de voler dir ser poeta!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...