En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 12 d’abril de 2014

Ismes

Barrip-barrap,
sense perspectiva,
volent ser hermètic,
desitjant  ser profund.
La nit del segle XX.

6 comentaris:

  1. La nit del segle XX és tal com la descrius hermètica, profunda i sense perspectiva, el que ara estem vivint és la matinada del XXI i aquesta és aspra, veloç i esperançada alhora que apocalíptica, esperem que entre tots, els apocalíptics, els esperançats i els hermètics, profunds i lliços del vint fem el que dins de vint o trenta anys pot suposar el "camina o revienta", el " o endavant o la mort".

    Una forta abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo crec que el s.XXI és la continuació del XX, però potser serà com el Barroc va seguir el Renaixement.

      Elimina
  2. El segle XXI és molt diferent del XX, ens fa més vells.

    ResponElimina
  3. La nit del segle XX ens deixà les 2 guerres pitjors de tota la història de la humanitat.
    Helena, tens raó quan dius que el XXI és la continuació. No són tan grans però són igual de cruels.
    Esperances en un tomb.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      la nit del segle XX, artísticament és molt ambiciosa, humanament un desastre.

      Elimina