Sóc constant com la pluja,
perseverant com el sol
que continua brillant
darrere el núvol que el tapa,
i obstinada
com el dia que comença.
Estimo perquè sóc constant,
sóc constant perquè estimo.
Helena BONALS
Jo sóc mandrós i voluble,
irresolt, irresoluble,
cagadubtes i inconstant,
despistat, pixa-rellisca,
gat que al caliu s'endormisca
i badallant va tirant.
Per això m'agrada tant
veure una noia garrida
que es pren l'amor i la vida
amb ganes d'anar endavant.
KRT del bloc Amb vetusta gonella
Estimar i constància, són dues coses que sempre haurien d'anar juntes...
ResponEliminaSí, Carme, com ho deia Shakespeare al sonet CXVI.
ResponEliminaClar que sí Helena, hem de ser com eixos arbres que es mouen i mai no cauen, que quan un amor o una amistat semble que acaba donar-li una mica més de benzina, o qui diu amor i amistat diu tot, hem de ser constants i estimar, amb el gaudi però també amb el dolor i el desig, saber que no tot és perfecte, però hem de seguir i si pot ser amb joia o amb il·lusió, millor dit, tenint una xicoteta dosi d'esperança, que és el poder simbòlic més fort de tots, el món, nosaltres eixirem sempre endavant, fins i tot eixirà aquell qui no ho vulga, que tindrà una solució a la carta i sols i només apta per a ell mateix, individualitzada.
ResponEliminaUna forta abraçada
Vicent
Quins ànims, Vicent! És veritat que, amb el temps, tothom se'n pot acabar sortint.
EliminaEstimar ha de ser constant, això és una gran veritat. L'amor s'ha de cuidar dia a dia.
ResponEliminaPetonets.
Loudes,
Eliminas'ha de ser constant, però no es pot matar tot el que és gras!
Lourdes, vull dir.
EliminaAixò és l'harmonia...
ResponEliminaAixò provo d'aconseguir, Ximo!
EliminaBona definició, decidida i clara. Per molts anys.
ResponEliminaOlga,
Eliminaaixò voldria jo, que fos per molts anys, per sempre.
Un poema rodó.
ResponEliminaM'ha agradat molt.
Moltes gràcies, Glòria! És rodó perquè les imatges són metereològiques totes.
EliminaEstimació i constància. Molt ben definit.
ResponEliminaSi hi afegim comprensió i tendresa... però això ja entra en el pack de l'amor.
Xavier,
Eliminaamb "comprendre" vull referir-me al voler entendre per què sóc així de constant.
Ets constant i bona, Helena!
ResponEliminaGràcies, Sílvia!
EliminaJo sóc mandrós i voluble,
ResponEliminairresolt, irresoluble,
cagadubtes i inconstant,
despistat, pixa-rellisca,
gat que al caliu s’endormisca
i badallant va tirant.
Per això m’agrada tant
veure una noia garrida
que es pren l’amor i la vida
amb ganes d’anar endavant.
Petons!
Ramon, brillantíssim aquest poema! I rimat i tot. L'he penjat al costat del meu. "pixa-rellisca", què vol dir? "garrida" sí que sé què vol dir! M'agrada haver-te suggerit un poema com aquest!
EliminaEm fas un honor, elevant-me als altars!
Elimina"Pixa-rellisca" com a adjectiu, me l'he inventat jo. Forma par d'una locució o frase feta: "això sembla Can Pixa-Rellisca" (o "Can Pixa-i-Rellisca"), que vindria a ser com "Can Seixanta", és a dir, un desgavell. Adjectivat, vol dir això: que sóc dispers, despistat, desmanegat, desgavellat, caòtic... Poc de fiar, vaja: tota una arracada!
No defageixis, vas ben encaminada!
ResponEliminaGemma,
Eliminaespero no defallir pas. Però encara sóc mig del sol, mig de la lluna!