Comprendre la felicitat que suposa el fet que el terra que et sosté no pot ser més gran que els dos peus que el cobreixen.
Franz Kafka Aforismes de Zürau
Jo no vull volar.
Només no tocar gens
de peus a terra,
un instant tan perdurable
com sigui possible.
Ja, "només no tocar gens", hi ha alguna cosa molt delicada. M'apunto, tant com sigui possible.
ResponEliminaGràcies per seguir-me, Igor.
EliminaUn instant tan perdurable com fora possible tot sabent que no pot perdurar aquest instant, eixe és el gran misteri de la felicitat, saber sense saber, o dit d'una altra manera que el peu no és més xicotet que la Terra que hi ha a sota, doncs són iguals, tots i tot és el centre de l'Univers.
ResponEliminaUna abraçada des de Russafa
Vicent
M'agrada molt tot el que dius, Vicent! Quan em mori, però, que consti que jo també he estat feliç!
EliminaNo tocar de peus a terra... Vet aquí la qüestió!
ResponEliminaCarme,
Eliminai què he de fer?
L'olor i el tacte de la terra són els nostres, per això els desitges.
ResponEliminaOlga,
ResponEliminano som sers celestials, sense desitjos, de tornada de tot, és veritat.
Hi ha moments per a tot.
ResponEliminaFita
Si tu ho dius, Xavier, deu ser veritat!
EliminaTambé se'n diu tenacitat.
ResponEliminaJordi,
Eliminatu hi entens més, de paraules, que no pas jo. Tenacitat, penso, però, deu ser arribar a l'excel·lent, la matrícula que no em van posar mai a la carrera.
A mi m'agrada tocar de peus a terra. Quan estic en un vaixell o en avió (no diguem ja un helicòpter, o una muntanya russa) em sento neguitós, si no marejat. La llei de la gravetat és de les més assenyades que trobo, perquè si t'enfiles tornes a baixar. Però entenc que a la gent jove i als poetes els agradi levitar. Gràcies pels teus versos! Bon sant Jordi!
ResponEliminaRamon,
Eliminaa mi tampoc m'agraden les muntanyes russes! Però m'agrada el Kafka de El desig de ser indi.
Bon Sant Jordi!