Sílvia, ja deus haver vist que l'he modificat, el poema, però l'últim vers ja hi era. L'he penjat per saber la vostra opinió abans del recital. M'agrada de Tàpies aquest contrast entre el que seria el seu mitjó i la bellesa convencional.
Ací a València per a dir que una cosa és d'allò més bo diem que és el rovell de l'ou, i veges tu quin contrast, contradicció i paradoxa que puga significar allò bo el rovell com allò roí i és que la realitat tant com el llenguatge és una contradicció paradoxal.
L'últim vers és sublim!
ResponEliminaSílvia,
Eliminaja deus haver vist que l'he modificat, el poema, però l'últim vers ja hi era. L'he penjat per saber la vostra opinió abans del recital. M'agrada de Tàpies aquest contrast entre el que seria el seu mitjó i la bellesa convencional.
Doncs Helena a mi m'agrada, encara que el darrer vers no el comparteixo.
ResponEliminaMolta sort!
Gemma,
Eliminaem sembla que no l'interpretes com jo, el darrer vers. Per a mi és com parlar del passat rovellat que amb la bellesa espontània superem.
Ok, doncs si vols dir això sí que el comparteixo!
EliminaPetonet
Ací a València per a dir que una cosa és d'allò més bo diem que és el rovell de l'ou, i veges tu quin contrast, contradicció i paradoxa que puga significar allò bo el rovell com allò roí i és que la realitat tant com el llenguatge és una contradicció paradoxal.
ResponEliminaVicent
Vicent,
Eliminajustament a mi només m'agrada la clara de l'ou ferrat! En tot cas, els rovellons són "lactarius deliciosus"!
Rovell... l'oxigen dels miratges.
ResponEliminaFermi,
Eliminamolt bona imatge. Els miratges es rovellen irremeiablement.
Tàpies reviu una mica en aquest poema subtil. Cara i creu.
ResponEliminaFita
Xavier,
Eliminabona i concisa interpretació la teva. Gràcies pel que dius del meu poema!