En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 17 d’abril de 2014

Filferro vençut

TÀPIES, Antoni Filferro amb llaços roses, 1970
El marc de l’obra
reposa en el sublim.
Llaços, guspires,
que s'escapen del ferro.
Bell contra rovellat.

[per al recital a Navarcles el 5 de juliol]


11 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sílvia,
      ja deus haver vist que l'he modificat, el poema, però l'últim vers ja hi era. L'he penjat per saber la vostra opinió abans del recital. M'agrada de Tàpies aquest contrast entre el que seria el seu mitjó i la bellesa convencional.

      Elimina
  2. Doncs Helena a mi m'agrada, encara que el darrer vers no el comparteixo.
    Molta sort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      em sembla que no l'interpretes com jo, el darrer vers. Per a mi és com parlar del passat rovellat que amb la bellesa espontània superem.

      Elimina
    2. Ok, doncs si vols dir això sí que el comparteixo!
      Petonet

      Elimina
  3. Ací a València per a dir que una cosa és d'allò més bo diem que és el rovell de l'ou, i veges tu quin contrast, contradicció i paradoxa que puga significar allò bo el rovell com allò roí i és que la realitat tant com el llenguatge és una contradicció paradoxal.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      justament a mi només m'agrada la clara de l'ou ferrat! En tot cas, els rovellons són "lactarius deliciosus"!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Fermi,
      molt bona imatge. Els miratges es rovellen irremeiablement.

      Elimina
  5. Tàpies reviu una mica en aquest poema subtil. Cara i creu.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      bona i concisa interpretació la teva. Gràcies pel que dius del meu poema!

      Elimina