En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 27 d’abril de 2014

Hereus de l'alba

Tastar, tastar la vida.
Tastar-la sempre,
hereus de l'alba.
JORDI DORCA


Espeleòlegs dels cims,
diables angelicals,
arrels florides.

Jo sé que el que faig té sentit,
tot i que ara no el trobi.

18 comentaris:

  1. Algun dia trobaràs un sentit com que la vida no té sentit però és l'únic i innegociable, i màgic, i formós, i desitjable i tots els epítitets que vulgues donar-li, aprendràs com ho han de fer totes les dones, que no són esclaves del baró i si ho són és només en el llit fent l'amor, eixe és el motiu de dir-se discurs histèric, que per a estar al de l'amo cal haver pait l'histèric d'eixa manera que t'he dit, que tots estem al discurs capitalista quan comprem una poma més barata que una altra i fem mal al pobre llaurador que ha hagut de baixar el seu preu, que pensem que hi ha veritats com punys, quan la realitat és que somniem amb elles, les imaginem, però ens enganyem amb les veritats i això és estar en el discurs de la ciència o universitari, etc. I com t'he dit abans el de l'analista, el teu cavall de batalla, l'histèric ja el domines molt, creu-me, ets una gran dona que amb aquest poema em diu molt de la teua feminitat, la feminitat és una recerca infinita del saber, del gaudi, però no del dels orgasmes sinó del que se sent a les entranyes.

    Un fort petó d'amic i una abraçada i passat pel darrer comentari, és interessant, el que està amagat.

    Salutacions des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
  2. "la feminitat és una recerca infinita del saber, del gaudi, però no del dels orgasmes sinó del que se sent a les entranyes", m'agrada molt això que dius, Vicent!
    Jo moltes vegades arribo a la conclusió que no puc arribar a cap conclusió.

    ResponElimina
  3. Clar i quan això passa és quan estem al discurs de l'analista, que veiem que tot es pot mirar des del damunt, sense estar-hi en cap de les conclusions factibles.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
  4. Escaladora de les profunditats, pujaràs els avencs més lluminosos!

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      ja m'agradaria! Una cosa té relació amb l'altra, és veritat.

      Elimina
  5. Aquest Poema del Jordi, aquests tres versos i sobretot Hereus de l'alba és un vers amb una potencia brutal, no m'estranya que t'hagi inspirat.

    Tot el que fem té sentit, sempre... però tens prou raó, sovint jo tampoc el trobo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      estic d'acord amb tu sobre el poema del Jordi. I ara que m'ho miro crec que ho he interpretat de manera contrària. "Hereus de l'alba" per a mi és com fer una oxymoron, heredant el passat en el futur. També es pot interpretar com heredar el passat en el moment que va començar, l'alba.

      Elimina
  6. Doncs jo també estic convençuda que tot el que faig te un sentit, fins i tot estic convençuda que tot el que fem, en general, té un sentit, però no sempre el sé trobar tampoc... tantes coses em semblen sense sentit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      em volia referir a una experiència passada com si fos present, com se sol fer en els poemes. Abans treballava i treballava sense trobar cap sentit que amb el temps sí que he trobat. Els artistes treballen, a vegades, per ser reconeguts despres de morts.

      Elimina
    2. Ostres, havia perdut el meu comentari i en vaig deixar un altre, no se si sóc una gran despistada o és que blogger juga amb mi...

      I ara ja van tres... :)

      Elimina
  7. Devia ser un bon dia, el Gènesi :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      representa que sí, que era un bon dia! La meva alba ho ha estat, de bona.

      Elimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Vaig llegir una vegada que al pensar en la vida hom ha de pensar com en un bon llibre. Quant més en coneixes, més sentit li dónes.

    Particularment, encara em queda més de la meitat del llibre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ets jove, MartinaH! A mi no crec que em quedi tant de llibre. El meu poema parla més del passat que del present o futur.

      Elimina
  10. De vegades no podem "dir" el sentit del que fem, no sabem donar la explicació, però sí que podem sentir-lo ben a dins.

    Les explicacions, les frases, les argumentacions es construeixen a partir d'eixe sentir. I ja dic: de vegades costa més construir i de vegades costa menys, però tard o d'hora es pot fer, amb una paraula, amb un vers, amb un poema...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ximo,
      quanta profunditat! M'agrada molt com ho expliques, li trobo el sentit.

      Elimina