Algun dia trobaràs un sentit com que la vida no té sentit però és l'únic i innegociable, i màgic, i formós, i desitjable i tots els epítitets que vulgues donar-li, aprendràs com ho han de fer totes les dones, que no són esclaves del baró i si ho són és només en el llit fent l'amor, eixe és el motiu de dir-se discurs histèric, que per a estar al de l'amo cal haver pait l'histèric d'eixa manera que t'he dit, que tots estem al discurs capitalista quan comprem una poma més barata que una altra i fem mal al pobre llaurador que ha hagut de baixar el seu preu, que pensem que hi ha veritats com punys, quan la realitat és que somniem amb elles, les imaginem, però ens enganyem amb les veritats i això és estar en el discurs de la ciència o universitari, etc. I com t'he dit abans el de l'analista, el teu cavall de batalla, l'histèric ja el domines molt, creu-me, ets una gran dona que amb aquest poema em diu molt de la teua feminitat, la feminitat és una recerca infinita del saber, del gaudi, però no del dels orgasmes sinó del que se sent a les entranyes.
Un fort petó d'amic i una abraçada i passat pel darrer comentari, és interessant, el que està amagat.
"la feminitat és una recerca infinita del saber, del gaudi, però no del dels orgasmes sinó del que se sent a les entranyes", m'agrada molt això que dius, Vicent! Jo moltes vegades arribo a la conclusió que no puc arribar a cap conclusió.
Clar i quan això passa és quan estem al discurs de l'analista, que veiem que tot es pot mirar des del damunt, sense estar-hi en cap de les conclusions factibles.
Carme, estic d'acord amb tu sobre el poema del Jordi. I ara que m'ho miro crec que ho he interpretat de manera contrària. "Hereus de l'alba" per a mi és com fer una oxymoron, heredant el passat en el futur. També es pot interpretar com heredar el passat en el moment que va començar, l'alba.
Doncs jo també estic convençuda que tot el que faig te un sentit, fins i tot estic convençuda que tot el que fem, en general, té un sentit, però no sempre el sé trobar tampoc... tantes coses em semblen sense sentit!
Carme, em volia referir a una experiència passada com si fos present, com se sol fer en els poemes. Abans treballava i treballava sense trobar cap sentit que amb el temps sí que he trobat. Els artistes treballen, a vegades, per ser reconeguts despres de morts.
De vegades no podem "dir" el sentit del que fem, no sabem donar la explicació, però sí que podem sentir-lo ben a dins.
Les explicacions, les frases, les argumentacions es construeixen a partir d'eixe sentir. I ja dic: de vegades costa més construir i de vegades costa menys, però tard o d'hora es pot fer, amb una paraula, amb un vers, amb un poema...
Algun dia trobaràs un sentit com que la vida no té sentit però és l'únic i innegociable, i màgic, i formós, i desitjable i tots els epítitets que vulgues donar-li, aprendràs com ho han de fer totes les dones, que no són esclaves del baró i si ho són és només en el llit fent l'amor, eixe és el motiu de dir-se discurs histèric, que per a estar al de l'amo cal haver pait l'histèric d'eixa manera que t'he dit, que tots estem al discurs capitalista quan comprem una poma més barata que una altra i fem mal al pobre llaurador que ha hagut de baixar el seu preu, que pensem que hi ha veritats com punys, quan la realitat és que somniem amb elles, les imaginem, però ens enganyem amb les veritats i això és estar en el discurs de la ciència o universitari, etc. I com t'he dit abans el de l'analista, el teu cavall de batalla, l'histèric ja el domines molt, creu-me, ets una gran dona que amb aquest poema em diu molt de la teua feminitat, la feminitat és una recerca infinita del saber, del gaudi, però no del dels orgasmes sinó del que se sent a les entranyes.
ResponEliminaUn fort petó d'amic i una abraçada i passat pel darrer comentari, és interessant, el que està amagat.
Salutacions des de Russafa
Vicent
"la feminitat és una recerca infinita del saber, del gaudi, però no del dels orgasmes sinó del que se sent a les entranyes", m'agrada molt això que dius, Vicent!
ResponEliminaJo moltes vegades arribo a la conclusió que no puc arribar a cap conclusió.
Clar i quan això passa és quan estem al discurs de l'analista, que veiem que tot es pot mirar des del damunt, sense estar-hi en cap de les conclusions factibles.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Escaladora de les profunditats, pujaràs els avencs més lluminosos!
ResponEliminaFita
Xavier,
Eliminaja m'agradaria! Una cosa té relació amb l'altra, és veritat.
Aquest Poema del Jordi, aquests tres versos i sobretot Hereus de l'alba és un vers amb una potencia brutal, no m'estranya que t'hagi inspirat.
ResponEliminaTot el que fem té sentit, sempre... però tens prou raó, sovint jo tampoc el trobo.
Carme,
Eliminaestic d'acord amb tu sobre el poema del Jordi. I ara que m'ho miro crec que ho he interpretat de manera contrària. "Hereus de l'alba" per a mi és com fer una oxymoron, heredant el passat en el futur. També es pot interpretar com heredar el passat en el moment que va començar, l'alba.
Doncs jo també estic convençuda que tot el que faig te un sentit, fins i tot estic convençuda que tot el que fem, en general, té un sentit, però no sempre el sé trobar tampoc... tantes coses em semblen sense sentit!
ResponEliminaCarme,
Eliminaem volia referir a una experiència passada com si fos present, com se sol fer en els poemes. Abans treballava i treballava sense trobar cap sentit que amb el temps sí que he trobat. Els artistes treballen, a vegades, per ser reconeguts despres de morts.
Ostres, havia perdut el meu comentari i en vaig deixar un altre, no se si sóc una gran despistada o és que blogger juga amb mi...
EliminaI ara ja van tres... :)
No entenc què vols dir, Carme.
EliminaDevia ser un bon dia, el Gènesi :-)
ResponEliminacantireta,
Eliminarepresenta que sí, que era un bon dia! La meva alba ho ha estat, de bona.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaVaig llegir una vegada que al pensar en la vida hom ha de pensar com en un bon llibre. Quant més en coneixes, més sentit li dónes.
ResponEliminaParticularment, encara em queda més de la meitat del llibre...
Si que ets jove, MartinaH! A mi no crec que em quedi tant de llibre. El meu poema parla més del passat que del present o futur.
EliminaDe vegades no podem "dir" el sentit del que fem, no sabem donar la explicació, però sí que podem sentir-lo ben a dins.
ResponEliminaLes explicacions, les frases, les argumentacions es construeixen a partir d'eixe sentir. I ja dic: de vegades costa més construir i de vegades costa menys, però tard o d'hora es pot fer, amb una paraula, amb un vers, amb un poema...
Ximo,
Eliminaquanta profunditat! M'agrada molt com ho expliques, li trobo el sentit.