En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 23 d’abril de 2014

Aquí teniu el videopoema que ha fet Alba Pifarré dels haikus d'alguns blocaires i també d'un de meu. Es fa mirar i remirar. Per celebrar Sant Jordi!

Videopoema

[Comentat aquí]

17 comentaris:

  1. Doncs m'he llançat més de vint minuts buscant-te al bloc de l'Alba i no t'he trobat, però dir-te que de totes les maneres iniciatives com aquesta fan dels llibres quelcom immortal i estès pel gran públic.
    Una abraçada i endavant per a totes dues.

    VIcent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ara ho he vist i llegits, els ulls diuen molt de l'amplada d'un ens, d'una Història, d'una història, d'una persona i solen ser els camins més llargs, sempre en l'ignot.

      M'ha agradat, i també els ulls de la xicona que hi eixia.

      Vicent

      Suprimeix
    2. Ara hi he anat i m'ha semblat la xicotetesa de l'Home i la seua grandesa, un horitzó verge, net, pur.

      Vicent

      Suprimeix
  2. Fantàstic, i a més cada peça té una estrucutra diferent. Cosa que m'agrada i facilita entendre. Uuua!

    ResponSuprimeix
  3. Respostes
    1. El teu poema és preciós, i la interpretació la millor, Sílvia!

      Suprimeix
    2. Gràcies, m'ha fet molta il·lusió participar-hi! I que t'agradi em fa molt contenta, Helena.

      Suprimeix
  4. Saps? La interpretació de la Sílvia és la primera que vaig pensar i enregistrar.... I no pas una sola vegada no.... no m'acabava de convèncer!

    Gràcies x tot!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Alba,
      és curiós, versos que interpreten imatges, imatges que interpreten versos!

      Suprimeix
  5. És un vídeo molt bonic, Helena, i els vostres poemes bé que es valen el muntatge. Felicitats, i a gaudir-ne!
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  6. Esplèndida composició, encara que algunes lletres (el nefast gris sobre negre) no es llegeixin, però això ja es resoldrà amb la pràctica, espero. Felicitats.
    Pel que fa al 1808 que preguntaves, suposo que va per la Guerra del Francès, quan ens van derrotar i hi va haver gran mortaldat a Tarragona. Les escales de la catedral rajaven sang i van fer explotar molts edificis.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Olga, pel comentari i l'explicació. Maleïdes, les guerres.

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...